Un estiu per sempre

Coberta de "Un estiu per sempre"

Punts forts

El debut literari de l’americana Daisy Garrison també és la primera novel·la traduïda al català per Anna Rossich Soler (la traductora i creadora del canal “Traduint des de Calella”). Vaig tenir el plaer d’entrevistar-la al meu canal per parlar sobre la seva experiència (us la deixo aquí sota), i avui us porto la meva ressenya.

“Un estiu per sempre” és una lectura idònia per sortir d’un bloqueig lector, ja que conté personatges entranyables, escenes divertides i alhora ens fa reflexionar sobre temes com el dol, l’autoestima, el bullying, la violència de gènere, el poder de l’amistat…

p.32 «I aleshores descobreixes que hi ha certes coses que no pots afrontar sense els amics. Encarar-te amb un trol gegant n’és una. Llegir tota la sèrie de Harry Potter en veu alta passada l’hora d’anar a dormir n’és una altra.»

Els personatges hauran de descobrir qui són realment i què volen fer, ara que s’acaba l’institut i comença una nova etapa de les seves vides. I potser aclarir d’una vegada per totes què hi ha entre ells… Tal i com diu la coberta, la novel·la és un “cozy romance” (una història romàntica acollidora i amable) que també es podria encabir a la categoria de “friends-to-lovers” (amics-a-amants) i “She falls first, He falls harder” (ella s’enamora primer, ell s’enamora més). D’altra banda, el gaudireu molt si us apassiona la cultura americana i us agraden les històries d’intrigues d’institut, balls de finals de curs i festes boges.

Punts febles

Si bé trobo la coberta de Lisa Masse molt bonica (i molt més evocadora que l’original en anglès), a primer cop d’ull sembla una història adreçada a noies i nois a partir de 12 o 13 anys, però jo la recomanaria per un públic més gran. Potser a partir de 15 o 16 anys, ja que conté llenguatge explícit i tracta temes complexos.

Personatges 

A primer cop d’ull en Caplan i la Mina semblen el típic jugador de fútbol americà i la típica ratolí de biblioteca, però mica en mica anirem descobrint que els dos amaguen moltes capes i arrosseguen un passat difícil. Resulta molt fàcil empatitzar amb ells -excepte per quan la Mina diu que li agrada començar a llegir els llibres pel final (cancel·ladíssima! ;-D).  Fora bromes, els meus personatges preferits han sigut els secundaris, sobretot la Holis, la parella d’en Caplan. És un dels personatges més complexos, i envejo la seva força de voluntat i determinació. Potser sí que tots tenen una maduresa emocional envejable i acaben actuant d’una forma una mica massa bonica per ser veritat, però… a qui no li agrada un final feliç?

Prosa

El llibre està format per capítols breus i dinàmics que combinen els punts de vista de la Mina i el Caplan. De la prosa de l’autora destaco la seva capacitat per mostrar: és a dir, transmetre les emocions dels personatges sense dir-ho explícitament amb paraules. 

A qui li recomano?

A tothom que busqui una novel·la tendra, punyent i divertida sobre aprendre a deixar anar.

Mx

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Han col·laborat…

© 2025. Tots els drets reservats. Política de privadesa