Els secrets de l’inframón | El palau d’ossos

Punts forts

La poeta i escriptora Núria Albertí s’ha endinsat de ple en una aventura emocionant: crear el seu propi univers fantàstic juvenil en català… des de zero! El resultat és la saga “Les portes de l’Íshtar”, que de moment ja compta amb dos volums: “El palau d’ossos” i “Els secrets de l’Inframón”.

La Cristina, la protagonista, descobreix que el seu destí és convertir-se en una wagadaga, una de les guardianes del món de les set portes que separen els vius dels morts. Aquest món paral·lel és ple de criatures increïbles, paisatges èpics i perills salvatges. Però la seva iniciació serà molt accidentada, i es trobarà sola en front d’un cataclisme que podria destruir tot el que coneix.

En aquests dos primers volums, la Cristina s’enfrontarà a diversos dilemes que confrontaran el seu cor amb el seu cervell, i haurà d’aprendre a confiar en el seu instint i madurar com a dona. De fet, les aventures de l’Ísthar són una invitació a reflexionar sobre el que significa ser dona, a escoltar el nostre cos i enorgullir-nos-en.

“La porta d’ossos” és clarament un volum introductori, i l’autora ens presenta molta informació de cop (per sort, al final del llibre trobareu una petita guia de personatges). Us recomano no deixar passar temps entre el primer i el segon volum, ja que la construcció del món segueix creixent.

Punts febles  

Precisament, m’hauria agradat que l’autora recapitulés una mica per refrescar-nos la memòria, ja que he anat una mica perduda durant el segon volum. D’altra banda, si bé hi trobareu molta més acció i aventura, el ritme m’ha semblat força irregular.

Aprofito també per dir que he trobat a faltar una advertència de contingut sensible a l’inici del segon llibre, ja que la protagonista es veu obligada a autolesionar-se repetidament. 

Personatges

Els llibres són plens de personatges, que tot i ser sobrenaturals, en el fons són molt humans. Cada títol està ple de venjances, traïcions i noves aliances. Els meus personatges preferits són les wagadagues, les dones amb el poder d’obrir les set portes sagrades, ja que obtenen els seus poders de deesses de diferents mitologies.

La Cristina es converteix en l’Ísthar, la deessa babilònica de l’amor i la guerra. Potser per això el seu cor la fa anar de corcoll, i haurà de lluitar per controlar els seus sentiments envers l’Umbrel, el líder dels senyors de les ombres.

Pel que fa a la seva relació, m’agrada con al segon volum s’ajuden mútuament a superar les seves pors, però tinc ganes de veure’ls evolucionar més, ja que de moment la seva atracció és purament física.

Prosa

La veu narrativa és àgil, ja que està escrita en present i en primera persona. Els capítols són breus, i estan plens de canvis de perspectiva entre personatges. De vegades fins i tot ens podem posar a la pell de dos forces ancestrals: Hela, la reina dels morts, i Jazhar, la reina de la vida.

A qui el recomano?

Als amants de la fantasia i el romantasy que vulguin donar suport a una aposta arriscada i molt benvinguda dins de la literatura juvenil en català!

Mx

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Han col·laborat…

© 2024. Tots els drets reservats. Política de privadesa