Títol: La guerra dels tions
Autor: Adrià Aguacil
Il·lustració: Sebastià Serra
Editorial: Animallibres
Pàgines: 235
Any d’edició: 2022
Sinopsis: El bosc de Can Matíes, a Ginestà d’Anoia, està en perill: una constructora, aliada amb l’alcalde del poble, en vol arrasar una part per construir-hi un hotel de luxe. Uns dies abans de Nadal, el Jordi, la Clàudia i l’Abdel descobreixen que el tió que el Jordi havia anat a buscar a Can Maties volta pel poble de nit.
Els tres amics comencen a investigar, sense ser conscients que estan a punt de despertar la fúria del bosc.Els boscos són fonts de vida, plens d’ulls i batecs i màgia. No menyspreem el seu poder.
Una novel·la fantàstica i ecologista per llegir en qualsevol època de l’any.
Títol: La profecia de la Beatryce
Autora: Kate DiCamillo
Traducció: Anna Llisterri
Il·lustració: Sophie Backall
Editorial: Animallibres
Pàgines: 296
Any d’edició: 2023
Sinopsis: El germà Edik troba a l’estable del seu monestir una nena malalta i tota bruta de terra i de sang. Mentre la cuida, descobreix que la nena sap llegir, cosa que suposa un perill perquè en aquell regne les nenes tenen prohibit llegir o escriure. Però el rei ja sap que la Beatryce existeix i ha ordenat trobar-la i executar-la perquè no es compleixi una profecia que l’Edik coneix prou bé. Una novel·la d’aventures amb una protagonista que desafia el poder establert en un món en què no es permet a les dones accedir al coneixement. Llibre número 1 de la llista de best-sellers del New York Times.
Punts forts
Avui us porto la ressenya de dos títols que he gaudit de la col·lecció l’Arca d’Animallibres: “La profecia de la Beatryce” i “La guerra dels tions”.
Aquest darrer títol és la primera novel·la infantil d’Adrià Aguacil, autor de “Armaris i barricades” i “La botiga de vides” (Premi Ciutat de Badalona 2020). Es tracta d’una història d’aventures clàssica ideal per a amants de pelis i sèries com “Stranger things”, “Monster House” o “Paranorman”. Què passaria si els tions de Nadal diguessin prou i es rebelessin? El nostre trio d’amics protagonistes haurà de posar fil a l’agulla i salvar el poble de Ginestà d’Anoia! Però mentrestant ens ho faran passar d’allò més bé amb les seves divertides peripècies. Alguns escenes, com la de la conversa en llatí, m’han fet riure de valent! També en destaco la crítica mediambiental i la paròdia a la nostra addició a les xarxes socials.
p.114 «-Esperi! –L’home es va aturar i va mirar l’Abdel.- Salve, nomen mihi Abdel est. –Li havia dit: ‘Hola, el meu nom és Abdel’.- Miri, estic aprenent llatí. Em vull treure el títol del Firstum Certificatum. Aquell que dona el Vaticà, sap?»
D’altra banda, encara no havia llegit res de Kate DiCamillo, i “La profecia de la Beatryce” em va impactar d’allò més. La seva sensibilitat, poesia i bellesa la converteixen en una de les històries més especials que he descobert aquest any. De fet, la vaig llegir dos cops seguits!
De forma subtil i molt elegant, l’autora reflexiona sobre la màgia de les paraules, la imaginació, el coneixement, l’amor, i fa una dura crítica a l’ambició desmesurada, les guerres, els abusos i la intolerància.
p.94 «El va mirar a l’ull trist, l’ull guerxo, l’ull que no podia estar quiet. Li encantava, aquell ull. Li semblava que era un ull molt més adequat que qualsevol ull normal per observar aquell món guerxo i desequilibrat on tots vivien.»
Punts febles
Ambdós llibres tenen alguns capítols m’han resultat un xic repetitius, però més enllà d’això els he gaudit molt.
Personatges
Els tres protagonistes de “La guerra dels tions” es complementen d’allò més bé, i m’ha caigut especialment simpàtica la Clàudia (àlies Voldemort)… és una nena indòmita i molt resolutiva!
p.66 «L’àlies Voldemort havia après l’art de forçar forrellats en uns vídeos de Youtube. A part d’això, també havia après a fer el cub de Rubik en trenta segons, a pescar…., fins i tot a conduir! A Internet sí que aprenia coses útils, no com a l’institut.»
A “La profecia de la Beatryce” el personatge estel·lar és la cabra Answelica (no heu conegut mai una cabra com ella, paraula de Mixa!) però absolutament tots els personatges us arribaran al cor a mesura que ells obrin el seu.
p.175 «La mare li havia dit sovint: ‘No facis enfadar el pare. Intentar fer el que diu. Intentar ser qui vol que siguis.’ Però ell no ho havia sabut fer, oi? Encara no sabia com fer-ho. Sabia ser tal com era, només. I casa teva no hauria de ser el lloc on podies ser tal com eres, on t’estimaven tal com eres?»
Prosa
Adrià Aguacil té la capacitat d’escriure per a tots els públics! A més, s’agreix el seu punt de vista jove, amb referències actuals que interpel·laran als nens i nenes. En poques paraules: quin goig comptar amb noves veus de la literatura infantil i juvenil com la seva.
D’altra banda, Kate DiCamillo es mou a cavall entre la novel·la i la faula, on els silencis diuen més que les paraules, i on la força de les històries mou el món. La trama és senzilla, però la prosa (divertida i punyent alhora) li dona la força justa per captivar-nos.
A qui el recomano?
A tothom que vulgui emocionar-se i riure amb històries sobre el poder de l’amor i l’amistat.
Mx
