Butsènit d’Urgell

Coberta de "Butsènit d’Urgell"

Punts forts

Aquesta setmana, mentre viatjava a la segona edició del festival de novel·la criminal Creixell.Crims, vaig aprofitar per llegir “Butsènit d’Urgell”, la primera novel·la publicada de Jordi Corbera Bachs. I dic primera publicada, perquè en té unes quantes al calaix! Al maig del 2020, mogut per un impuls després del confiament, va començar a escriure i des de llavors no ha parat.

Butsènit d’Urgell (el poble que dóna nom a la novel·la) es converteix en un microcosmos, una mostra de les facetes més fosques de la humanitat. L’assassinat que té lloc a les primeres pàgines de la novel·la desencadena que surtin a la llum els secrets, vicis i perversions de tots els vilatans. Tot el que us vingui a la ment, i molt més, apareix entre les pàgines d’aquest llibre. La veritat és que vaig acabar de llegir-lo amb un nus a l’estòmac.

Respecte a l’edició de Calambur-Xandri, aprofito per comentar que la mida de la lletra és d’allò més còmode!

Butsènit d’Urgell_2

Punts febles

Trobo que l’autor introdueix massa personatges en poc temps. Només a les primeres pàgines n’apareixen una dotzena, i la xifra s’enfila fins a la trentena al llarg de la novel·la. Em vaig haver de fer una guia per no perdre’m, i hauria preferit centrar-me en menys personatges per aprofundir en les seves subtrames. 

Pel que fa al ritme, el principi agafa embranzida amb força, la segona meitat perd una mica de tensió, i el final (ple de girs) és força brusc. He trobat a faltar conèixer el desenllaç de la resta dels vilatans i què li depara el futur a Butsènit d’Urgell.

Personatges

Estic segura que empatitzareu amb els personatges i connectareu amb les seves personalitats tan diferents. Això sí, hauria preferit que alguns protagonistes capgiressin els estereotips que representen.

Prosa

La prosa de Jordi Corbera és planera i propera, i escriu capítols breus i àgils. Destaco que hagi mantingut l’accent i el llenguatge propi de la zona, ja que enriqueix i fa més real la història.

També poso de relleu les breus introduccions que separen les dos parts del llibre, on l’autor fa algunes reflexions i deixa entreveure la seva passió per la química. Trobo que dóna molt de joc, i m’hauria agradat que hagués seguit explorant aquesta metàfora sobre els elements i la naturalesa humana:

p.13 «A vegades, en alguns d’aquests petits racons de l’univers una sèrie de fets aparentment inconnexos coincideixen temporalment en un mateix punt. Com reactius químics dins d’un reactor segellat hermèticament, van augmentant temperatura i pressió sense que ningú se n’adoni. Ara bé, si dins d’aquest reactor hi entra un element nou, aquest podria actuar com a catalitzador. Quan això passa, la temperatura i la pressió augmenten tant que poden fer-ho esclatar tot, trencant l’equilibri que hi regnava i fent-hi créixer el caos.»

A qui el recomano?

A tothom que busqui un thriller àgil que us posi els pèls de punta i us faci esgarrifar.

Mx

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Han col·laborat…

© 2025. Tots els drets reservats. Política de privadesa