- Títol: Una veritat i unes quantes mentides
- Autor/a: Jaume Albert Ollé
- Editorial: Xandri
- Pàgines: 236
- Any d'edició: 2024
-
Sinopsi: A la tardor del 1944 la Barcelona grisa i fosca de la postguerra civil es converteix en l’escenari de la guerra secreta d’agents de dife- rents serveis, de cossos policials, paramilitars i una xarxa d’evasió. Al Capità Alcaraz, agent al servei del regim, l’envien a la capital catalana per resoldre uns crims i recuperar documents confidencials, altament perillosos per a l’estabilitat del regim franquista, sobretot si cauen en les mans equivocades. Una novel·la d’espionatge clàssic, amb acció, suspens i el repte de descobrir que la veritat de vegades s’amaga sota una espessa capa de mentides ben explicades.
Punts forts
Ja tenim aquí una nova aventura protagonitzada pel Capità Alcaraz, que Jaume Albert Ollé ja havia introduït a anteriors novel·les com “Els llops sempre tornen” i “Xiula la mort”.
El capità Alcaraz rep ordres de liderar una missió que podria ajudar-lo a redimir-se: descobrir qui ha mort un agent del règim en possessió de documents altament confidencials. Aquest cop l’acció s’allunya de Lleida i passa a la Barcelona grisa de la post-guerra. Però a mesura que la investigació avança, Alcaraz s’anirà endinsant en un territori cada cop més pantanós.
“Una veritat i unes quantes mentides” té tots els elements de les novel·les d’espies clàssiques, i, si bé tots els personatges i la trama formen part de la imaginació de l’autor, es nota la seva passió per la història, concretament el període comprès entre la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. A més, ell mateix explica que aquesta obra és un homenatge als diferents grups d’espies i col·laboradors «que lluitaven en la foscor i que quasi sempre –i per raons òbvies de confidencialitat– han estat (i són) els grans oblidats, tot i el seu inestimable valor i la seva qualitativa aportació a la resolució de conflictes bèl·lics.»
Punts febles
En comparació amb altres obres com “Els llops sempre tornen”, he trobat a faltar una mica més d’acció, ja que la major part de la trama es desenvolupa entre converses o interrogatoris que acaben resultant un xic repetitius.
Personatges
Jaume Albert Ollé té la capacitat de fer-nos empatitzar amb personatges molt diversos. Ens demostra que res és blanc o negre, fins i tot dins d’un mateix bàndol hi ha moltes tonalitats de gris. Sobretot destaco l’evolució del Capità Alcaraz, de qui no m’esperava acabar celebrant els èxits!
Prosa
La veu narrativa és planera i propera, i de vegades fins i tot informativa (en la justa mesura) per posar-nos en situació:
p.106 «Aquella burgesia local adinerada, col·laboradora del nou règim, guanya molts diners, i això es nota en l’ambient de la sala. Dones elegants, rialleres i segurament de moral distreta, comparteixen espai amb homes amb molts diners i pocs escrúpols. Tots plegats gaudeixen d’una nit esplèndida quan el calendari indica que ja s’ha superat la meitat del mes d’octubre de 1944. […] Espanya es va declarar neutral, però aquesta neutralitat cal interpretar-la, i alguns ho saben fer molt bé per guanyar diners.»
A qui li recomano?
Als amants de la novel·la històrica i als thrillers cuits a foc lent.
Mx
