Hem arribat tard a classe | Mentre durin les espelmes

Fa anys que Voliana Edicions està consolidant la seva col·lecció de literatura juvenil, i ho ha fet amb títols com “Mentre durin les espelmes” i “Hem arribat tard a classe”. Fa un temps que espero el moment de parlar-vos-en, així que posem-nos mans a l’obra!

La primera novel·la de Josep Rodríguez i Ferrer, “Mentre durin les espelmes”, també està considerada «el primer BL (Boys Love) de la literatura catalana, una història que mescla elements sobrenaturals amb la quotidianitat d’una relació LGTBI a la Catalunya del segle XXI, amb referències al manga, la literatura especulativa,  crossover i pulp de qualitat que faran les delícies dels amants d’aquests gèneres.

 En Víctor és un fantasma que resideix des de fa més de vint anys al Cementiri del Poblenou sense saber per què no ha pujat al cel. Passa el temps amb altres fantasmes fins que una nit de Walpurgis topa amb en Joel, un jove de les Terres de l’Ebre que viu al Barri Gòtic: es coneixen, però no saben ni com ni per què. L’impacte inicial deixa pas a una història d’amor sense límits que trenca totes les regles del món dels morts, amb els perills que això pot comportar.» 

Mentre durin les espelmes_Hem arribat tard a classe
L’autora d’aquesta fantàstica portada és Judit Moreno Salat

Si us agraden les històries d’amor prohibit regades amb humor i fets paranormals és més que probable que “Mentre durin les espelmes” us atrapi. De fet, en Josep Rodríguez (@haikujosep) ha aconseguit creat un “més enllà” força curiós i entretingut! Ser fantasma té els seus avantatges, com ara sortir de festa amb altres ànimes, poder teletransportar-te entre espais sagrats i veure jugar el Barça gratis des del cementiri de Les Corts! 

A mesura que avança la història, el Víctor anirà descobrint que posseeix noves habilitats paranormals. Això sí, he trobat a faltar unes regles clares sobre les habilitats dels fantasmes al principi de la història, doncs l’evolució del Victor està plena de girs inesperats i sorprenents que se succeeixen sense gaires explicacions. El cas és que el nostre fantasma protagonista se sentirà més viu que mai… sobretot el costat del Joel. Plegats, experimentaran la seva sexualitat sense tabús i amb total naturalitat, i lluitaran perquè res apagui el seu amor.

Josep Rodríguez i Ariadna Herrero al Festival 42 (2021)

«La Lali i en Marc estudien l’ESO a l’institut Pedra de l’Encant. Aquest matí no s’han presentat a l’examen de literatura catalana medieval que tenien a primera hora amb la seva exigent professora, la Blanca Espriu. Quan la professora els pregunta quin és el motiu perquè no s’hi hagin presentat, els joves li confessen que mentre els seus companys feien l’examen de literatura medieval, la Lali ajudava el novel·lista Joanot Martorell a resoldre els problemes amorosos entre la seva germana Isabel i el poeta Ausiàs March; la Paula s’implicava en tota mena d’intrigues de palau en companyia d’en Bernat Metge i altres membre de la Cancelleria Reial; i en Marc defensava Gal·lípoli a les ordres del capità Ramon Muntaner. Arribarà la Blanca a creure’s la increïble història que li tenen preparada?»

Aquesta és la sinopsis de “Hem arribat tard a classe” d’Ariadna Herrero, una aventura trepidant i divertida que ens permet viure la història de la literatura en primera persona. A través d’una increïble màquina del temps, en Marc, la Lali i la seva germana Paula veuran amb els seus propis ulls les apassionants intrigues que s’amaguen darrera els clàssics que estudien a classe: desamors, conxorxes, guerres… Potser els seus autors vivien i parlaven de formes diferents (tal i com Herrero plasma a la perfecció) però sentien el mateix que nosaltres.

Mentre durin les espelmes_Hem arribat tard a classe
Ariadna Herrero signant exemplars

Si bé l’última part de la trama se m’ha fet un xic lenta, el recurs d’anar alternant les peripècies dels tres protagonistes funciona molt bé. Sens dubte, els capítols narrats pel Marc han sigut els meus preferits: diu les coses tal com raja i és impossible no fer-se un tip de riure!

p.39 «I, més o menys en aquest punt de la història vaig anar a petjar jo.

Després de diverses batalles, gairebé tots els almogàvers que quedaven vius havien marxat a caçar alans (a qui els la tenien jurada) i a Gal·lípoli hi quedaven quatre gats. Sobretot hi havia les dones i els fills dels almogàvers, perquè, me n’oblidava!, aquells guerrers tan temibles viatjaven per la Mediterrània acompanyats per les seves famílies. Bua! Tot la penya allà reunida. Així, del pla: ‘Papa, on em portes?’ ‘Fillet meu, vull que vegis com decapito uns quants nobles cavallers. D’aquesta manera vas aprenent l’ofici’. Una mica per flipar, la veritat!»

Aconseguiran els nostres protagonistes solucionar l’embolic espai-temporal on s’han ficat? I encara més important… evitaran suspendre l’examen de literatura catalana medieval?? Per saber-ho haureu de llegir la novel·la, i us aviso: no només aprendreu mil curiositats històriques, sinó que us rossegareu les ungles fins l’últim moment… Paraula de Mixa!

Mx

L’Àfrica del canal Cuinant Literatura i jo conversem amb l’Ariadna Herrero, autora de “Hem arribat tard a classe” i “La guardiana”, la nova novel·la juvenil de Voliana Edicions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Han col·laborat…

© 2024. Tots els drets reservats. Política de privadesa