- Títol: Una vela en el mar blau. Antologia de poesia catalana moderna de tema grec
- Autor/a: D. Sam Abrams, Eusebi Ayensa
- Editorial: Edicions Cal·lígraf
- Pàgines: 350
- Any d'edició: 2019
-
Sinopsi: Jacint Verdaguer, Miquel Costa i Llobera, Antoni Rubió i Lluch, Joan Maragall, Miquel dels Sants Oliver, Víctor Català, Maria Antònia Salvà, Jeroni Zanné, Josep Carner, Josep Sebastià Pons, Clementina Arderiu, Carles Riba, Pere Quart, Tomàs Garcés, Carles Fages de Climent, Gumersind Gomila, Agustí Bartra, Mercè Rodoreda, Màrius Torres, Rosa Leveroni, Joan Baptista Bertran, Salvador Espriu, Joan Teixidor, Marià Villangómez, Joan Vinyoli, David Sanahuja, Llorenç Moyà, Josep Palau i Fabre,Joan Perucho, Gabriel Ferrater, Albert Ràfols-Casamada, Josep Vallverdú, Joan Ferraté, Vicent Andrés Estellés, Ramon Xirau, Josep Maria Llompart, Francesc Manunta, Renada-Laura Portet, Maria Àngels Anglada, Francesc Garriga, Quima Jaume, Feliu Formosa, Jordi Pàmias, Joan Margarit, Rafael Caria, Marta Pessarrodona, Narcís Comadira, Salvador Oliva, Carles Miralles, Francesc Parcerisas, Quim Español, Antoni Vidal Ferrando, Josep Piera, Josep Maria Fulquet, Vicent Alonso, Jordi Pla i Planas, August Bover, Joan Casas, Teresa Costa-Gramunt, Maria Mercè Marçal, Marc Granell, David Jou, Miquel de Palol, Francesc Pasqual i Moster, Antoni Puigverd, Anna Montero, Vinyet Panyella, Ponç Pons, Maria Rosa Font, Àlex Susanna, Enric Sòria, Carles Duarte i Montserrat, Núria Esponellà, Francesc Josep Vélez, Anna Aguilar-Amat,Susanna Rafart, Jordi Cornudella, Isidre Martínez Marzo, Vicenç Llorca, Josep Lluís Aguiló, Manuel Forcano, Jordi Julià i Àngels Marzo.
Una vela en el mar blau és una antologia de poesia catalana que gira al voltant de Grècia i la seva mitologia [Incís] casualment acabada de llegir ahir 18 d’agost… aniversari del famós personatge literari Percy Jackson (fill del Déu Posidó). ^.^ [Fi de l’incís]
Al pròleg, els autors d’aquesta edició (D. Sam Abram i Eusebi Ayensa) expliquen que en un assaig, la poeta Maria Àngels Anglada deia que sense el mite grec hauríem de renunciar a una part important de la nostra lírica. «I realment és així. Ella ho demostrava amb unes aclaridores pàgines sobre Verdaguer, Carner, Riba, Espriu o Ferrater, entre d’altres, i la nostra antologia –que manlleva el seu títol d’una coneguda composició del Príncep dels poetes- pretén il·lustrar-ho amb una selecció dels millors poemes d’aquests i d’una bona colla més d’autors catalans contemporanis»
I quina colla! Ni més ni menys que una vuitantena llarga, nascuts entre 1845 i 1978 (com és el cas de Jacint Verdaguer i Àngels Marzo respectivament). Fins i tot trobareu alguns poemes inèdits! Així doncs teniu dos opcions a l’hora de submergir-vos en la lectura: fer-ho cronològicament o buscar els vostres poetes preferits primer. Sigui com sigui, la meva recomanació és anar-los llegint de mica en mica i de forma espaiada per no saturar-vos amb la mateixa temàtica.
A banda de mitologia grega, en aquesta antologia també us topareu amb mencions a conqueridors, poetes i filòsofs grecs… Reconec que vaig riure per sota el nas amb aquest àcid poema de Pere Quart:
Socràtica
A J. F. i M.
Interrogaren el filòsof:
-Mestre,
quin vici, d’entre tots, és el més digne
de pietat, respecte o amnistia?
El savi respongué:
-Tants en meriten!
Nogensmenys n’hi ha un que compadeixo
molt especialment, fins a les llàgrimes…
-Digues-ne el nom, si et plau.
-Quasi no goso.
-Tots els deixebles t’ho demanen, parla!
-Doncs em caldrà cedir: periodisme.
D’altra banda, hi ha poemes (com el de Miquel Costa i Llobera) que fan referència a la història de Catalunya, com l’època en que fins i tot els peixos de la mediterrània portaven les quatre barres. ([…] Mar de les terres, cor de la Història / tu tens la saba rejovenívola… / Ah!, si el temps a ma terra tornaves / i gran empori de tes naus la feies, / com a les hores en què, ple d’ímpetu, / gosava dir-te Roger de Llúria / que ni un peix nedaria en tes ones / si ja no duia son escut per marca!)
Però els protagonistes indiscutibles són Orfeu, Ulisses, Penélope i Caront, alguns dels molts personatges que apareixen repetidament als versos d’aquest recull. És interessant veure tots aquests mites a través de diferents mirades: de vegades els poemes es limiten a narrar les llegendes, i d’altres les usen de metàfora per exemplificar variades experiències vitals.
p.32 «Orfeu, per exemple, és un referent literari en uns versos de Fages de Climent que podem llegir en el seu llarg poema Somni de Cap de Creus, mentre que Josep Sebastià Pons –autor de la bonica il·lustració de la coberta- en fa una interpretació profundament existencial, en la qual el cantaire diví és un reflex d’ell mateix en el seu afany per servar el record d’Helena/Eurídice, la muller morta trenta anys abans.»
Resumint, si aquest estiu esteu a prop del mar i necessiteu versos per descriure’l, o senzillament el trobeu a faltar, aquest recull us hi portarà… Paraula de Mixa!
La Venus impassible
Canta el jardí, ple de pol·len de lliris,
l’aire és vivent, el sol crema la tarda;
dansen al llac tots els colors de l’iris.
Vibra una antiga i sagrada basarda
sota les llàgrimes dels meus deliris.
Venus inútil, de marbre, covarda,
què més li cal al món per a que el miris?
Màrius Torres
Paisatge amb ruïnes
Qui mira un temple enderrocat i veu
només pedres corcades en un erm:
columnes que no sostenen cap cel…
Què busca, què troba, què sent?
Sense passat ni memòria ni res
no aprendrà mai que som temps.
Josep Piera
Hydra
Què hi ha sota el teu rostre
que em fita amb ulls de pedra?
Quan gosaré arrencar-te
la màscara de carn
i fer front a l’obscur
mirall que em petrifica?
Maria Mercè Marçal
