Una cançó per a Susanna

Aquesta no és la primera vegada que he estat apunt de llegir un llibre d’Àngel Burgas i me n’alegro d’haver-ho aconseguit per fi. Aquest cop la oportunitat es va presentar de bracet amb el Club dels Experts de la Biblioteca de Castelldefels Ramon Fernàndez Jurado i amb el nom de “Una Cançó per a Susanna”. Personalment no sabia què m’hi trobaria, i la veritat és que em va enganxar des del principi.

La narració és lleugera, fresca i juvenil i ajuda a que la trama flueixi amb rapidesa. A més a més, el que m’ha agradat més del llibre són els interessants i diversos punts de vista des dels quals descobrim l’argument de la novel·la. La majoria es reparteixen entre els protagonistes de la història, però m’ha sorprès que qualsevol persona que hi juga un paper secundari o gairebé minúscul també tingui el dret d’explicar la seva pròpia versió dels fets (un dels punts de vista que m’han semblat més curiosos han sigut el de l’Hugo, escrit en argentí, i el recurs literari d’explicar el desenllaç a través d’un informe policial). De la mateixa manera que m’ha divertit i intrigat anar descobrint qui era el narrador capítol a capítol i què estava passant, també haig de dir que al final ho he trobat un xic confús. Com que la línia argumental d’un capítol es pot resumir en la frase secundària menys pensada del següent, de vegades gairebé imperceptible, això requereix un esforç extra per part del lector per seguir l’evolució de la trama. 

De tota manera, en aquesta novel·la la successió d’esdeveniments no juga un paper tan important com els missatges que l’autor vol transmetre. Cadascun dels integrants del grup de música representen diferents conflictes, problemàtiques o lluites interiors, i n’hi ha per triar i remenar com ara: l’amor no correspost, l’homosexualitat, els daltabaixos de l’amistat, les diferències entre classes socials, l’emigració i integració en un nou país, l’Alzheimer i altres malalties degeneratives, la indústria de la música, l’abducció de la tecnologia (i pensar que al 2008 només el Messenger i altres fòrums virtual ja podien arribar a causar tants problemes!)… Hi molt en què pensar!

Respecte el final… No m’ha acabat de fer el pes. Entenc que a través de la història en particular d’un dels protagonistes, en Rai, es vol arribar al punt culminant de la novel·la, convertir-lo en el fil conductor que aconsegueixi reunir la banda al complet, però pel meu gust m’hauria agradat conèixer el desenllaç de la resta de línies argumentals que m’han fet estar en suspens durant tot el llibre.