Totes les bèsties petites i grosses II

Si la primera part de “Totes les bèsties” em va encantar i no podia parar de recomanar-la, aquest nou volum d’aventures m’ha robat el cor. Encara no havia arribat a la meitat i ja havia plorat i rigut pels descosits. Senzillament… quina delícia!

A més, si bé el primer volum no tenia un fil conductor molt marcat (un jove veterinari acostumant-se a la vida rural) aquest cop m’ha encantat anar descobrint la història de com el nostre protagonista va conèixer l’amor de la seva vida. Entre casos insòlits, entranyables i commovedors, en James intentarà guanyar-se el cor d’una noia ben eixerida, forta i independent. Però deixeu-me que us digui que no serà flors i violes… Sembla que tot estigui condemnat a sortir-li malament!

Des del primer capítol us vindran unes ganes irrefrenables de marxar fora de la ciutat i respirar aire fresc enmig de camps interminables. Es nota que Herriot es va enamorar de Yorkshire, perquè les descripcions que en fa són realment precioses. Tot i així, em penso que qualsevol persona que hagi viscut a pagès s’hi pot sentir identificat per moltes milles que els separin. 

I també des del primer capítol recobrareu l’esperança en la humanitat. És un sentiment que em costa descriure, però vindria a ser l’alegria de saber que hi ha gent que no es rendeix, que deixa el cor en allò que fa, i que desafia l’impossible dia a dia. També he experimentat grans dosis d’admiració per la gent que viu de la terra. A través dels seus relats, Herriot ret homenatge a tants treballadors humils però dignes fins al moll de l’os. Tan dignes que la gent més rica i orgullosa ni tan sols els hi arribaria a la sola de les espardenyes.

Però Herriot no jutja, tan sols es dedica a narrar i a deixar subtils reflexions surant a l’aire. A través dels seus animals, el jove veterinari descobrirà facetes ocultes de persones molt diverses. I quina santa paciència que tindrà!!! Entre la gent condescendent, la despistada, la caragruixuda i la inconscient anirà ben servit! Fins i tot estarà a punt de deixar-hi la pell! Qui diu que ser veterinari al camp és tan idíl·lic? 

Llegiu-lo, paraula de Mixa que us enamorarà!

Mx