- Títol: Tinc un volcà
- Autor/a: Míriam Tirado
- Il·lustració: Joan Turu
- Editorial: El Cep i la Nansa
- Pàgines: 26
- Any d'edició: 2018
-
Sinopsi: L’Alba no ho sabia, però a dins hi té un volcà, més o menys entre el melic i les costelles. De vegades, el volcà s’encén i explota. Llavors el foc ho crema tot i l’Alba pateix i s’espanta, tot alhora. Però una nit una fada menuda li explica a cau d’orella què pot fer quan s’enrabia, i aquell truc li farà descobrir sensacions inesperades.
Coneixeu “Tinc un volcà”? L’obra de Míriam Tirado il·lustrada per Joan Turu va ser el segon llibre més venut aquest Sant Jordi dins la categoria de llibres infantils i juvenils en català. I abans d’això ja anava per una segona edició!
Tal i com diu la contraportada, aquest és un conte per saber què podem fer amb la ràbia. Quan la fada dels volcans visita l’Alba, la protagonista, li dona certs consells per extingir les erupcions que sent de tant en tant. De fet, vull remarcar que mentre la fada li explica tot plegat, en cap moment lidiu a l’Alba què hauria de sentir, ni que enfadar-se estigui “malament”:
“El que sents a dins la panxa quan t’enfades tant es diu ràbia. És normal que t’enrabiïs. Hi tens tot el dret. Però si el volcà explota et farà mal a tu i als altres i no podem fer-nos mal entre nosaltres.”
També destaco que al principi del conte, quan coneixem a l’Alba, el narrador ens explica que ella no gaudeix pas enrabiant-se, però no sap com demanar ajuda perquè no entén els seus sentiments:
“Quan el volcà entrava en erupció, l’Alba s’espantava i patia, tot alhora. No li agradava treure foc pels queixals, perquè el foc crema i fa mal, però no sabia com fer-s’ho.”
Però l’Alba no és l’única que té un volcà a dins! Un dia descobrirà que els adults també en tenen! Plegats aprendran a fer que dins seu hi hagi harmonia i pau de nou.
De fet, m’ha fet molta gràcia la definició que fa el narrador de l’interior de l’Alba:
“L’Alba no ho sabia, però a dins hi tenia un volcà. […] I no només un volcà. També hi tenia un camp de pipiripips, un riu ple d’aigua i un mar blau i tranquil. I també boira. I núvols roses i d’altres de ben grisos.”
Justament a principis de mes vaig visitar els Pallars tot impartint xerrades sobre el món dels booktubers (podeu llegir la crònica aquí) i mentre viatjava d’una població a l’altra, vaig aprendre que a les roselles vermelles que creixien als marges de la carretera també se’n diuen “pipiripips”… Em vaig quedar de pasta de moniato! Sí que n’havia sentit a parlar del sinònim “paparota”, però “pipiripip” em va sembla d’allò més divertit i simpàtic, així que m’ha fet molta il·lusió trobar-lo per primera vegada en un conte com aquest!
En fi, em penso que aquest és un d’aquells contes que s’hauria de llegir en família, perquè al final de tot trobareu més explicacions i consells, i fins i tot un codi QR a la web de l’autora, consultora de criança i periodista.
Així que ja ho sabeu, tant si voleu descobrir com controlar els vostres volcans, o aprendre més sobre la complexitat de les emocions, no us podeu perdre “Tinc un volcà”... Paraula de Mixa!
Mx
