- Títol: Terra baixa
- Autor/a: Àngel Guimerà
- Traducció: Maite Carranza i Júlia Prats
- Editorial: Sembra Llibres
- Pàgines: 174
- Any d'edició: 2020
-
Sinopsi: Terra baixa d’Àngel Guimerà és una de les obres teatrals de referència de la literatura catalana i encara avui una de les més traduïdes i representades als nostres escenaris. En aquesta nova i actualitzada versió, l’escriptora Maite Carranza, guanyadora entre d’altres del Premi Cervantes Chico, Premi de la Crítica Serra d’Or i el Premi Nacional de Literatura infantil i juvenil, ha realitzat un exquisit treballat junt a la també escriptora i guionista Júlia Prats per apropar als nostres dies aquesta obra mestra.
L’editorial Sembra Llibres no només aposta per demostrar l’atemporalitat dels clàssics, sinó també per acostar-los a nous lectors amb versions actualitzades. El 2016 ja vaig gaudir del “Llibre de les bèsties” de Ramon Llull (adaptat per Roc Casagran), i aquest 2020 m’he endut una agradable sorpresa en descobrir que Maite Carranza i Júlia Prats s’han encarregat d’adaptar la mítica “Terra baixa” d’Àngel Guimerà. I si a això li sumem una impactant portada d’Ignasi Font… el resultat és irresistible.
Per on començo? Crec que és de justícia fer-ho amb el pròleg de Carranza, qui reivindica molt encertadament l’actualitat de l’obra. A dia d’avui, ja no hi ha hereus i pubilles “amos de tot”, però sí multinacionals, bancs i grans empreses. I d’altra banda, el mal que causen les xafarderies s’han transformat de la mà de les xarxes socials.
p.18 «Per aquest motiu, perquè creiem que Terra baixa, més enllà del seu valor històric i literari, continua essent una obra interessant, actual i plena de força i emocions, hem acceptat la valenta proposta de l’editorial Sembra llibres per fer-ne una adaptació i acostar-la als lectors actuals.»
Realment a l’obra hi ha una mica de tot… humor, drama (d’això n’hi ha molt), passió, solidaritat… No patiu! Per si un cas encara no coneguéssiu la història, no faré cap spoiler, però sí que m’agradaria analitzar dos dels personatges principals: la Marta i el Manelic. He de reconèixer que al principi en Manelic no em queia gens bé (igual que a la booktuber Marta del canal “La mar de llibres”… no us perdeu la seva ressenya, per cert!). Em feia molta ràbia que la representació de la “bondat” hagués d’anar associada a la ignorància i la innocència. Però després, l’evolució del personatge (la seva passió, el seu respecte, i el seu amor) l’ha redimit als meus ulls.
Diferents representacions de “Terra baixa”
Al pròleg, Carranza afirma que “entre la Marta i les noies actuals hi ha un abisme.” Està clar que a l’hora de llegir o veure l’obra, cal que ens posem les ulleres del passat i mirem a través de les convencions socials de l’època. Tot i així, tenint en compte les circumstàncies, penso que la Marta és prou rebel i valenta!
Personalment, em quedo amb la lliçó dels nostres protagonistes, que aprenen a estimar i a perdonar, malgrat que el seu entorn no els hi posi gens fàcil. Estic segura que tots nosaltres, en algun moment, ens hem sentit amb ganes de ser com el pastor Manelic, i deixar enrere la pretesa “civilització”.
Tot i així, Àngel Guimerà sembla demostrar-nos que hi haurà fe en la humanitat sempre i quan siguem empàtics i solidaris, i no ens callem les injustícies. Perquè igual de responsable és aquell que les comet, com el que calla i consenteix (encara que no hi estigui d’acord).
Ja ho deia Elias Magoon… “la nostra vàlua la determina les bones accions que fem, enlloc de les belles emocions que sentim”… I Paraula de Mixa que a “Terra baixa” les emocions estàn a flor de pell!
Mx
