- Títol: Tenim un cor per a tu
- Autor/a: Marta Gubau, Mariona Visa
- Il·lustració: Mariona Trias
- Editorial: Pagès Editors
- Pàgines: 318
- Any d'edició: 2020
-
Sinopsi: Hi ha gent que agafa alguna malaltia greu al llarg de la vida. D’altres, n’agafen diverses. Jo les he agafat totes! I és que dec ser de mena egoista... tot per mi! Sóc irresistiblement atractiva per les malalties... He tastat quasi totes les seccions dels hospitals. Així i tot, penso que sóc afortunada, ho he anat superant. A finals del 2015 tot el meu cos va començar a fallar progressivament i es van anar esgotant les opcions de sobreviure. En aquest llibre explico com vaig poder optar a un trasplantament de cor, i com des d’aleshores puc gaudir d’una nova vida, amb la possibilitat de fer coses a les quals ja havia renunciat.
Al pròleg de “Tenim un cor per a tu”, l’actual Director de Relacions Institucionals de l’Institut Català d’Oncologia, Josep Sánchez de Toledo i Codina, diu: «Llegir el llibre de la Marta no és llegir tan sols la història de quan el càncer marca el camí d’una criatura al llarg de la vida; és llegir la poesia de la vida, la història i el present de tothom qui l’ha envoltada, és llegir la lluita per la supervivència posant sempre per davant l’amor i la solidaritat. […] Crec que la lectura del seu llibre us farà sentir part d’un món millor.»
Què més es pot afegir després d’això? Les darreres setmanes he anat llegint i digerint aquesta increïble història de superació personal, i he quedat meravellada amb la positivitat i fortalesa de la Marta Gubau. A la pàgina 188 ella mateixa reconeix que mai ha jugat a la loteria «atès que ja he tingut la meva fortuna pel fet de curar-me diverses vegades i de tenir gent que estimo i que m’estima. És impossible ser venturós en tots els àmbits, per tant no cal que compri cap número de loteria, no em tocarà res.»
Com podeu comprovar, “Tenim un cor per a tu” està escrit en primera persona, alternant la narració amb entrades del diari de la Marta, i explicacions tècniques de diversos metges. És molt fàcil empatitzar amb la història, ja que la veu de la Marta és humil, sincera i de vegades irònica. I si sou amants de la cultura encara més, perquè la Marta sent passió per la lectura, la música, el cinemal, l’art… La cultura en general l’ha ajudat a canalitzar els seus sentiments.
Aquest llibre és la seva història clínica, però també vital. Cada cas és un món, i l’autora (de la mà de Mariona Visa) ha volgut deixar constància de totes les coses que la van ajudar a tirar endavant (al final del llibre, a més, trobareu consells específics per ajudar-vos física i anímicament). En cap moment ens amaga les dificultats, però sobretot en valora la part positiva (família, parella, i amics).
p.180 «Aquesta és la meva verdadera força. El meu entorn. Em proporciona seguretat, amor, implicació, moixaines, cures, alegria, força, optimisme… tot això és el que em transmeten els que m’estimen i es preocupen per mi. I crec positivament que és el meu motor de vida essencial. Aquestes sensacions fan que la resta de patiments quedin completament en segon pla. Diuen que en situacions extremes com la guerra el que se’n surt millor és el qui té algú que l’espera després. Està clar que és bàsic poder estimar i que t’estimin. Per això és tan important que es cuidin les relacions, la família, els amics, perquè sense estimar, la vida perd sentit.»
“Tenim un cort per a tu” ens emociona i ens fa reflexionar de valent. A cada capítol, Gubau ens fa reflexionar sobre temes diversos (les nostres prioritats, el poder de la ment, els prejudicis de la societat), ens demostra que la resiliència i la intel·ligència emocional requereixen un procés d’aprenentatge, i ens anima a relativitzar i acceptar totes les nostres emocions, fins i tot les negatives. A la vegada, ens fa veure la importància que té el tracte humà per part del personal sanitari, i reivindica el valor dels professionals que tenim al nostre país.
Si bé hi havia capítols que m’han resultat un xic repetitius, reconec que el meu preferit, i que vaig llegir amb l’ai al cor (mai millor dit!) va ser en el que Gubau va escoltar les sis paraules del títol… no podria ser més peculiar i únic.
Ras i curt, aquest llibre és un cant a la vida que ens ensenya a valorar el que tenim, sobretot les persones que estimem. Tenim molt per agrair, i obrir els ulls cada dia ja és un petit miracle! Gràcies, Marta, per compartir la teva història i demostrar-nos-ho.
Mx