Taoshira

Coberta de "Taoshira"

Hola quellegistes!

La veritat és que quan Taoshira es va proposar com a lectura compartida ja fa un temps a mi personalment no em va acabar de fer el pes. Fa poc, però, em va entrar la curiositat i al llegir-ne les primeres pàgines em va cridar l’atenció, doncs semblava interessant.  

TaoshiraTot i així, al mirar-ne la fitxa a la biblioteca QL, vaig veure el comentari d’algú dient que era un llibre “bonic i trist”, i a mi, que no m’agraden els drames em va tirar cap endarrere. 

Finalment, però, em vaig decidir a tirar-me de cap a la piscina i arriscar-me, comprant-lo per Sant Jordi. A hores de la matinada d’ahir el vaig acabar molt satisfeta. ^.^

En fi, encara que sigui em retard, m’encantaria poder donar la meva opinió, tot i que després de llegir les vostres he de dir que hi estic bastant d’acord. Crec que ja heu dit tot el que es podia sobre aquesta història, així que intentaré aportar el meu petit granet de sorra.

En primer lloc dir que m’ho he passat la mar de bé llegint-lo tot i que vaig patir pensant en el comentari que ja he mencionat abans. Un cop acabat crec que puc assegurar que de trist no en té res de res, oi?

Personalment crec que el llibre no és gaire original ni amb el món que crea l’autora ni amb el transcurs dels esdeveniments que em van semblar bastant tòpics, però m’ha fet passar una bona estona, rient a vegades i mossegant-me les ungles d’altres. I sobretot m’ha agradat la història d’amor i tal com ha dit la Cupicú l’evolució dels personatges.

Tot i així per exemple la batalla de Tigral se m’ha fet una mica llarga i la mort de Junis amb potser massa poc protagonisme. No se suposa que és una lluitadora ferotge etc etc?

Cobertes internacionals

M’han agradat també els missatge que dona la autora, com per exemple que perquè algú sigui d’una religió diferent no l’hem de rebutjar, o que no s’ha de menysprear mai les dones.

Per altra part, m’ha semblat molt bé com tanca la història i m’ha fet una gran pena acabar-la. 

Sobre la narració crec que és senzilla a més de que l’autora va per feina i crec que això s’agraeix en algunes parts del llibre com per exemple el principi, doncs crec que ha fet bé de no allargar-lo massa perquè així es tenen més ganes de continuar, no?

En fi, crec que és un llibre que recomanaria a la gent que vulgui passar una bona estona, patir, somriure i que sobretot vulgui llegir una tendra història d’amor. 

Quellegistes, moltes gràcies per haver-me fet possible conèixer aquesta novel•la.

Agraïda,

Mx

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Han col·laborat…

© 2025. Tots els drets reservats. Política de privadesa