- Títol: Strawberry moon. La filla de la lluna
- Autor/a: Laia López
- Traducció: Paula Vidal Oliveras
- Editorial: Fanbooks
- Any d'edició: 2019
-
Sinopsi: La Diana és una sirena filla de la Lluna que quan fa divuit anys decideix sortir a la superfície per viure com els humans. Al campus universitari coincideix amb l’Edlyn, en Mako, l’Illa i en Lluc, altres éssers com ella. Sota les aigües de la llacuna, la Diana sempre havia estat sola, però ara té grans amics amb qui compartir el dia a dia. A més, hi ha l’Eiden, un humà molt simpàtic a qui té moltes ganes de conèixer més a fons... No obstant això, la seva amistat amb ell podria fer perillar la vida de totes les sirenes i els tritons del planeta.
Mentrestant, al campus estan passant coses d’allò més estranyes. Desapareixen alumnes, i l’Illa sospita que al darrere hi ha els merrows, una altra espècie de sirenes capaces d’arrabassar les ànimes dels humans. Però fa molts anys que els merrows respecten el pacte de pau establert pel consell de la llacuna; per què l’haurien de trencar justament ara?
Sempre he sigut una gran amant de les sirenes, i recordo que fa uns anys la meva passió em va fer seguir sèries com ara Pichi Pichi Pitch. Potser és per això que no he pogut evitar que el nou llibre de Laia López em captivés.
És una artista molt jove que he conegut a través d’altres companyes lectores, i veure combinat el seu talent amb unes criatures fantàstiques tan especials com són les sirenes… és fantàstic. Estic convençuda que de petita m’hi hauria obsessionat!
Diria, si no m’erro, que “La filla de la lluna” és la primera obra íntegrament escrita i il·lustrada per ella mateixa (doncs fins ara ha il·lustrat novel·les a autores emergents com Marta Àlvarez).
Certament, el text no aspira a competir amb altres novel·les juvenils, sinó que més aviat acompanya unes il·lustracions precioses i dóna profunditat als personatges. Tot i així, la narració és purament descriptiva i força lineal, i penso que la història hauria funcionat millor com a novel·la gràfica (a més, m’hauria agradat veure més il·lustracions). Ja ho diuen, que de vegades val més una imatge que mil paraules!
Això sí, la trama és realment àgil (doncs va fent salts en el temps) i pot ser una bona entrada al món dels llibres per a aquelles persones que pensen que no estan fetes per la lectura. A més, el preu em sembla molt correcte tenint en compte la mida del llibre, la tapa dura i les il·lustracions a tota pàgina.
Els tocs de misteri enmig de l’idíl·lic descobriment de la Diana del món dels humans s’aniran accentuant fins deixar-nos amb un final obert, realment intrigant, que promet segona part i ens deixa amb moltes preguntes.
Encara que López ens intenta mostrar algunes pinzellades de com és la vida sota l’aigua, la construcció del seu món sirènid queda a mitges… Com viuen les sirenes? Només n’hi ha a Llacuna? Com pot ser que surtin de l’aigua quan són majors d’edat i es matriculin a la universitat sense constar en el “sistema” ni haver superat la selectivitat? ^.^
Sigui com sigui, em quedo, sobretot, amb el bon rotllo que transmeten els protagonistes. Poden arribar a ser molt “cuquis”, sobretot quan es donen suport entre ells. A més, els joves ens podem sentir identificats amb els personatges, doncs n’hi ha que han patit bullying, o són molt tímids, i d’altres que carreguen una cuirassa emocional o senten que no pertanyen enlloc.
La força de l’amistat els unirà malgrat les seves diferències… però, els mantindrà junts davant de les adversitats? Haurem d’esperar al 24 de març per descobrir-ho!
Mx
