- Títol: Skørdåt I. Nou maneres de morir a l’espai
- Autor/a: Xavier Rull
- Il·lustració: Diego J. García Zéliz
- Editorial: MS Publishers
- Pàgines: 176
- Any d'edició: 2019
-
Sinopsi: En Mikka és un lladregot de la Lluna de 16 anys que malviu com pot rampinyant el que troba. Amb tot, la seva vida fa un tomb quan es topa amb na Rakkett, una forallei provinent de l’espai. És així com en Mikka s’enrolarà a la Skørdåt, una nau on es maneja a parts iguals armament, coratge i astúcia. En Mikka emprendrà un viatge pel Sistema Solar ple de trampes i perills, on aprendrà què és córrer riscos, lluitar cos a cos i afrontar situacions perilloses. Tot, acompanyat de la temible Rakkett, el capità Denk (el germà de la Rakkett), el forçut Kross, l’espavilada Lylya i el pilot Zuüb… i encara dues noies més (una caça-recompenses i una exmilitar) que s’hi sumaran perquè, per a plantar cara als dolents, calen músculs i neurones a parts iguals.
Xavier Rull és professor de lingüística catalana a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) des d’on ha publicat llibres sobre morfologia del català i història de la llengua (però també és un amant de la ciència-ficció, i acaba d’engegar una col·lecció d’aventures intergalàctiques). Precisament això va ser el que més em va cridar l’atenció a l’hora de fer aquesta ressenya… us imagineu una novel·la de d’acció i ciència-ficció que té en compte les varietats dialectals del català?
Diria que és la primera vegada que llegeixo una obra que reuneix tantes parles diferents d’arreu dels Països Catalans. Els anglesos i els americans sempre han jugat molt amb els seus accents, i ja era hora de demostrar que nosaltres també podem fer-ho!
A més, encara que l’autor sovint repeteix paraules en molt poc espai, el llibre és ple d’expressions catalanes i vocabulari variat, com amb els insults (des de carallot, enze i ganàpia, a malparit, imbècil o fill de p***). L’autor barreja paraules d’ús més actual amb d’altres més antigues, normalitzant-les i ensenyant la gran riquesa lèxica que tenim. En definitiva, Rull demostra que el català culte també serveix per narrar escenes trepidants d’acció.
El resultat és una novel·la inclusiva, prou divertida i ambiciosa. He viatjat fàcilment al Sistema Solar de l’any 2652, encara que hauria preferit descripcions més subtils i orgàniques, sobretot pel que fa als personatges. Entenc que, al ser el primer títol d’una col·lecció, l’autor ha de construir el món de zero, però la primera norma de l’escriptura consisteix en mostrar enlloc d’explicar.
De la mateixa manera, de vegades els personatges fan llargs discursos explicant els engranatges del futur i les lleis de la física. M’ha semblat una manera genial d’introduir i fer interessants pels joves temes com aquests, però hauria preferit una execució més concisa.
En fi, tal i com us deia, ens trobem a finals del segle XXVII. La humanitat ha fet de les seves a molts planetes, però no ha canviat gaire. Rull aconsegueix emmirallar el nostre present amb aquest món futurista, denunciant les institucions corruptes, la destrossa del medi ambient, les distincions entre classes socials… Els foralleis de la Skordat han desistit de voler fer un món millor, però es regeixen per uns ferms codis morals, odien les injustícies i són conscients del veritable significat de la lleialtat i l’amistat.
p.154 «He vist prou coses per saber que només pots refiar-te de tu mateix i de quatre més. I quan dic “quatre” vull dir “un, dos, tres i quatre”, i prou –deia, tot assenyalant-se els quatre dits llargs de la mà esquerra-. […] I quan trobes algú que saps que no et deixarà llençat, que respon quan el necessites, el respecto i també l’ajudo. I si puc el lligo al meu costat. Perquè sé que aquest bé és el més preuat de l’univers: que no et deixin llençat quan les coses van mal dades.»
Desitjo que Rull segueixi fent evolucionar els seus personatges en futurs títols. En aquest primer volum descobrirem el passat d’alguns membres de la tripulació, i està clar que ningú d’ells ha tingut una vida fàcil. Això sí, tot i estar tant “curtits”, de vegades m’han semblat un xic ingenus: la manera en que el Mikka acaba formant part de la Skordat, per exemple, m’ha grinyolat una mica. Com poden ensenyar els punts forts i dèbils de la nau a una persona que acaben de conèixer?
A més, hi ha personatges que obren el seu cor de ferro massa ràpid, però puc entendre que això sigui així perquè la velocitat de la trama ho necessita. La història és molt àgil, i us mossegareu les ungles en més d’una ocasió!
En fi, malgrat que Skørdåt I presenta els detalls a polir propis d’un novel·lista novell, si us agraden històries com “La guerra de les galàxies” de George Lucas, o “Els guardians de la galàxia” de Marvel, segur que us sentireu com a casa amb aquesta nova saga… Paraula de Mixa!
Mx
