- Títol: Simon vs. the homo sapiens agenda
- Autor/a: Becky Albertalli
- Editorial: Penguin Random House
- Any d'edició: 2015
-
Sinopsi: Simon ha fet l'impensable: cedir al xantatge d’en Martin. O Simon se les enginya perquè la seva amiga Abby surti amb Martin o aquest li parlarà a tothom dels correus electrònics. Dels correus electrònics que Simon, amagat rere un pseudònim, intercanvia amb un tal Bluegreen, que és el noi més divertit, desconcertant i adorable que Simon ha conegut mai.
I és que Simon, malgrat la seva afició al teatre, prefereix no exposar als focus la seva identitat sexual almenys de moment. No obstant això, seguir-li la corrent a Martin no serà la solució als seus problemes, sinó més aviat el començament d'un enorme embolic.
El best-seller de Becky Albertalli ha sigut el meu primer llibre durant The Reading Rush 2019. Com que necessitava un llibre amb més de cinc paraules al títol, vaig escollir “Simon vs. The homo sapiens agenda”, la versió original de “Con amor, Simon” (que en primer lloc es va traduir com a “Yo, Simon, Homo Sapiens” i no té res a veure amb el missatge original). Me l’havien recomanat força, recentment durant l’exposició LGTB a la Biblioteca Montserrat Abelló de Les Corts (si encara no heu vist el vídeo al meu canal, aquí us el deixo).
Em va semblar una molt bona elecció per començar amb aquesta marató de lectura, doncs el llibre és tremendament àgil. De bon principi les escenes es van succeint a tota velocitat i l’autora ens posa en situació ràpidament. L’estil narratiu és molt franc, amb tocs irònics: m’agraden les divertides descripcions i expressions d’en Simon, i algunes reflexions profundes d’en Blue.
I parlant del rei de Roma! De tant en tant, podem llegir els emails que s’escriuen en Simon i ell: curts, entranyables i simpàtics. Recordo quan intercanviava correus amb algunes amigues i era molt emocionant trobar-te un de nou a la safata d’entrada. Si no ho heu fet mai, ho hauríeu de provar alguna vegada! Però aneu amb cura a l’hora de parlar amb desconeguts… potser a en Simon li funcioni, però de vegades pot tenir finals inesperats (vegeu “Desconeguts” de David Lozano).
Em penso que encara no he fet servir aquest concepte en cap de les meves ressenyes, però diria que Albertalli ens presenta els personatges de forma molt orgànica, i abans de que ens adonem, ja estem immersos en la vida d’en Simon Spier i el conflicte principal.
En efecte, la trama té conflicte, intriga i un desenllaç, però si li hagués de posar un “però” diria que no és gaire apoteòsic. Hauria preferit més embolics, situacions inesperades i un final un xic més sorprenent.
Dit això, no sóc una lectora gaire avesada a llegir novel·la romàntica, quan ho faig prefereixo que hi hagi subtrames curioses, punyents o poc convencionals. Les històries més quotidianes no m’atreuen tant, però igualment estic contenta d’haver llegit la d’en Simon.
Perquè al capdavall, l’important d’aquesta història és més aviat com gestionen les seves emocions els personatges. Conèixer les seves pors, inquietuds i quines són les seves batalles diàries.
Tal i com diu Adam Silvera a l’entrevista a tres veus al final del llibre entre l’autora, Angie Thomas (autora d’un altre dels títols que casualment llegiré durant TRR) i ell, “Simon” és un llibre que estic convençuda que pot ajudar a joves a trobar-se a ells mateixos. A més a més, temes com la sexualitat es tracten des de l’humor però amb sensibilitat i naturalitat (diria que la paraula adient és “orgànicament” de nou).
Tot i que no he connectat amb els personatges secundaris, he de reconèixer que m’agradaria ser amiga de l’Abby. Sembla molt legal, oberta, enrollada i atenta. I els pares d’en Simon també són la bomba. Com bé li diu un company, no s’adona de la sort que té, doncs s’ha rodejat de persones que l’aprecien tal com és i que l’estimen molt. En Simon no està sol en aquesta croada, i no podria tenir millor companyia.
Mx
