Ruby i el caçador de Mitjanit

Ho reconec, tan bon punt vaig acabar de llegir “Cinder i el príncep de Mitjanit” no vaig poder evitar “devorar” la segona part de la saga “Històries de Mitjanit” de Susan Ee. Tal i com explicava a l’anterior ressenya, les seves novel·les han estat best-sellers internacionals que s’han traduït a vint-i-sis idiomes, i “Àngels caiguts” -el primer volum de la trilogia “Penryn i la fi dels temps”, també publicada per Obscura- ha estat inclòs a la llista dels cent millors llibres de fantasia de tots els temps!

A “Ruby i el caçador de Mitjanit” (un fosc retelling de “La caputxeta vermella”) descobrirem un parell de peces més del trencaclosques del Regne de Mitjanit a través de la història dels caçadors reials. La novel·la està narrada des de dos punts de vista diferents: en Tyler (un personatge turmentat però implacable) i la Ruby (la néta de la Silver que semblava haver desaparegut per sempre). En aquesta aventura -posterior als fets de “Cinder i el príncep de Mitjanit”– ens farem una idea del que li va passar a la jove i la seguirem de ben aprop. També retrobarem a la pròpia Silver (que definitivament s’ha convertit en el meu personatge preferit de la saga!).

p.17 “Quan arribava el moment de recollir les noves bèsties del calabós per a la col·lecció del rei, en Tyler es moria una mica més. Ja ho havia fet tants cops que creia que dins seu ja no hi quedava res, cosa que l’alleujava en certa manera. Un cop mort, la desgràcia del gran nombre de ciutadans desemparats del regne ja no et trencava el cor, així que no ploraves ni perdies hores de son pensant-hi.”

D’una banda, la primera meitat no m’ha enganxat tant com a “Cinder” (doncs la trama avança més lentament i resulta un xic repetitiva) però s’ha de reconèixer que la introducció no és pas menys impactant. A més, m’he endut més d’una sopresa i el final m’ha fet mossegar-me les ungles, (doncs estava patint per tots els personatges). D’altra banda, la història d’amor d’aquest títol també m’ha semblat més ben construïda que la de Cinder.

p.49 «L’armadura de cuir habitual era massa pesada per a la noia, així que li havien dissenyada una de prou robusta per resistir els ullals afilats, però prou lleugera i flexible per poder córrer i lluitar.

[…] Hauria d’amagar l’armadura i les armes, però ja buscaria un mantell prou gran per tapar-la. Volia que cridés l’atenció perquè, al cap i a la fi, era un esquer. Una capa d’algun color viu serviria. Potser vermell? Sí, un mantell del color de la sang seria perfecte.»

Pel que fa al desenllaç, m’he tornat a quedar amb ganes de més, però m’encanta que sigui autoconclusiu. Això sí, queden moltes portes obertes, i la sub-trama del regne de Mitjanit es posa encara més emocionant. Tornarem a veure a la Ruby en acció? Potser sí, però haurà de cedir el testimoni a la següent protagonista. Sembla que Susan Ee introdueix un nou personatge a cada novel·la que s’encarrega de narrar la següent història. Segons he vist a la web de l’autora, ara és el torn de la Briar, una noia força intrigant. Quan tindrem la traducció al català? Us aviso que no podré esperar molt de temps… Paraula de Mixa!

Mx