Romeu i Julieta (segona part)

Coberta Romeu i Julieta segona part
Última sessió del Club dels Experts el 23 de novembre de 2015
Última sessió del Club dels Experts el 23 de novembre de 2015

Al final de la passada sessió del “Club dels Experts” -el club de lectura per a joves de la biblioteca de Castelldefels- se’ns van presentar les últimes novetats que la biblioteca havia adquirit per si ens interessava llegir-les, i entre elles em va cridar l’atenció “Romeu i Julieta (segona part)” de Francesc Puigpelat. Just després de sentir la sinopsis i fullejar la introducció vaig decidir que volia donar-li una oportunitat.

En general, m’ha semblat una història divertida i fresca, que m’ha fet somriure i passar una bona estona. Lluny de tractar-se simplement d’un llibre més sobre zombis, convertint Romeu i Julieta en morts vivents i fent-los enfrontar a dècades de convivència, l’autor pretén escriure un petit tractat sobre les fases de l’amor: el primer enamorament, la vida en parella, el matrimoni, el desamor, la passió que es converteix en rutina… Tot el que conforma la maduració de les relacions, que amb temps i paciència pot esdevenir un vi fabulós o un vinagre àcid i corcat.

A més a més, tot i tractar-se d’una comèdia basada en el drama de William Shakespeare, la novel·la no deixa de ser un homenatge a la seva obra, als seus missatges atemporals i tan immortals com els mateixos sentiments que encara avui en dia emocionen a milers de persones a tot el món.

Potser és precisament perquè l’autor es centra en transmetre totes aquestes idees nobles, que la història no necessita tenir gran versemblança ni convertir-se en un assaig sobre zombis, però en algunes parts la idea dels morts-vivents té alguns contrasentits més enllà de les llicències poètiques, ja que… Com s’explica que tot i no tenir sang calenta ni sentir el fred, Romeu surti de l’aigua gelada tremolant? O que en un principi es mencioni que tot i estar morts els zombis encara senten el dolor físic, però que en ser travessat per llances Romeu digui sentir pessigolles? Que independentment que el seu cor no bategui, els protagonistes puguin tenir relacions, posar-se vermells i patir malalties? O que malgrat la descomposició dels òrgans dels personatges ningú senti la olor? Serà una crítica a la terrible ferum que recorria totes les ciutats d’Europa en aquella època?

En fi, com ja he dit en un principi, recomano aquesta lectura si voleu desconnectar i gaudir d’una trama diferent, que tot i que pel meu gust decau una mica a partir del segon acte, no us traurà el somriure dels llavis.

Mx

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Han col·laborat…

© 2025. Tots els drets reservats. Política de privadesa