- Títol: Records emboirats
- Autor/a: Albert Martí
- Editorial: Elastic Llibres
- Pàgines: 237
- Any d'edició: 2024
-
Sinopsi: Un poblet enmig de les muntanyes. Una família caiguda en desgràcia. Una maledicció. L'Eloi torna a Gadià fet un manat de nervis. Fa dos anys que no trepitja el poble on ha estiuejat des de petit, un lloc ple de records tendres d'infantesa, on l'esperen els seus amics de sempre i la noia de la qual està enamorat... el poble que va ser sacsejat per la tragèdia dos estius enrere. No hi ha res que l'Eloi desitgi més que oblidar tot el que va passar i gaudir del retrobament amb els seus amics, però tot això es veu amenaçat quan els terribles fets del passat comencen a tornar-se a repetir. Aquesta vegada seran capaços de frenar-ho a temps i evitar una nova tragèdia?
Punts forts
“Records emboirats” és la primera novel·la de Albert Martí, i guanyadora de la primera Beca Elastic Books /Audible per a joves escriptors en català. L’autor ha participat de primera mà en el procés d’edició de l’obra amb una mentoria de l’equip d’edició d’Elastic Books, que l’ha acompanyat durant tot el procés. El resultat és una història intrigant, misteriosa i emotiva sobre la maledicció d’un poble perdut que ens parla sobre el dol, l’amistat, els primers amors, les rivalitats entre nissagues familiars i la esterilitat de la intolerància.
Punts febles
Si bé la història està plena de misteri, l’acció triga a arribar: la primera part de la novel·la és més lenta i repetitiva en comparació a la segona. Hauria preferit que els descobriments que els personatges fan al final (d’allò més trepidant), estiguessin repartits al llarg de la novel·la. D’altra banda, més d’un gir m’ha agafat per sorpresa, però alguns fets són tan misteriosos que queden molt oberts. M’he quedat amb la mosca rere l’orella i necessito saber més! ;-D
Personatges
Resulta fàcil empatitzar amb els personatges del llibre. Cadascun dels membres de la colla de l’Eloi experimenta diferents batalles internes com la por al futur, el dolor per la pèrdua d’éssers estimats, problemes d’autoestima… Això sí, de vegades la seva personalitat es centra en els seus dilemes, i m’hauria agradat conèixer-los millor (sobretot a la Cristina, la meva preferida!). Destaco també les relacions que es forgen entre joves i adults. Només treballant junts i enfrontant-se al passat, poden encarar el futur. Em quedo amb aquest preciós missatge de la mare de l’Eloi sobre el dol:
p.190 «No la superes una cosa així, aprens a conviure-hi. I a poc a poc, el dolor es va encongint, i això dona lloc a que floreixi la nostàlgia, el bon record. Del tot no marxarà mai, per això. A vegades estaràs rentant els plats, o passejant pel bosc, o conduint, i t’assaltarà sense que sàpigues d’on ve. I sempre cremarà una mica. Però ho acceptaràs. I no és dolent, saps? Perquè això vol dir que el record del Carles viurà amb tu, sempre. El truc està en saber-se afortunat de tot el que vau viure junts, i somriure-li als records.»
Prosa
La prosa d’Albert Martí és solemne i poètica. Juga amb metàfores sensorials, i ens permet posar-nos a la pell dels personatges. La narració de vegades fa servir massa adjectius i es perd en frases molt llargues, però domina els finals de cada escena. Amb tan sols una línia, aconsegueix atrapar-nos i deixar-nos intrigats per saber com continua la història. A més, juga amb les diferents perspectives dels personatges, i sap com canviar de punt de vista just en el moment més intrigant.
A qui li recomano?
A qui li agradin les històries de suspens i terror sobrenatural, on saps que tot va malament quan baixen les temperatures en ple estiu i un calfred et recorre l’esquena…
Mx
