Que ve el cometa!

Punts forts

 Fa temps que sento a parlar de la col·lecció dels peculiars Mumins, una família de trols que conviu amb altres criatures fantàstiques del bosc i Tove Jansson va començar a escriure durant la Segona Guerra Mundial.

Diuen que són històries plenes de vivacitat, humor, tendresa i poesia, i com que me’ls han recomanat més d’un cop, quan vaig veure que L’Altra Tribu publicava el primer títol, vaig pensar que havia arribat el moment de descobrir-los. Sobretot tenint en compte que segons el propi Terry Pratchett (el meu escriptor preferit) Tove Jansson és una de les escriptores infantils més gran que hi ha hagut mai. Deia: «Té l’extraordinari do d’escriure llibres que són clarament per a nens, però que també es poden gaudir quan aquest nen, com jo, té més de seixanta anys i pot llegir-ho amb els coneixements propis de l’edat adulta».

Doncs bé, la meva primera incursió a l’univers Mumin ha sigut més trepidant i psicodèlica del que m’imaginava (una mica a l’estil d’Alicia al País de les Meravelles). Els últims capítols són un compte enrere tan emocionant que gairebé m’he mossegat les ungles!

Durant l’odissea que viurà el trol Mumin, anirà coneixent tota mena de personatges que li ensenyaran a valorar l’amistat, no ser egoista, preocupar-se pels demès (incloent la natura i els ecosistemes), no ser negatiu ni materialista i a gaudir tant com pugui amb les persones que estima.

Punts febles

 Trobo que m’ha faltat una mica de context per entendre millor la flora i fauna del planeta on viuen els Mumins, però estic segura que ho aniré descobrint a mesura que L’Altra Tribu vagi publicant la resta de títols de la col·lecció (“El barret del mag” sortirà publicat el 5 d’octubre).

Personatges

Els personatges d’aquesta història no tenen cap falsedat. Són purs i transparents, encara que alguns poden arribar a ser ben immadurs i tanoques (Snif, et miro a tu!). Tot i així, Tove Jansson ens demostra que actuen així per enveja, o per falta d’atenció, però que en el fons volen ser estimats com tothom (fins i tot aquells que actuen amb indiferència). Per sort, també hi ha personatges pacients i savis (amb excentricitats incloses, és clar!).

Altres edicions de “Que ve el cometa!”

Prosa

Poso èmfasis en el ritme àgil i les descripcions juganeres i tendres. De vegades sembla que la prosa de Tove Janssen prengui vida: 

p.52 «Era tard. La vella serralada somiava, majestuosa, mentre els seus cims es miraven entre ells per sobre dels precipicis per on s’enfilaven les boires gebradores d’un blanc grisós. De tant en tant, un floc de núvols es desprenia dels bancs de núvols, grans i pesants, i passava lliscant lentament per la paret rocosa on les àligues i els còndors tenien els nius.»

p.45 «El corrent era molt fort. El riu es precipitava avall com algú que fa temps que és fora de viatge i de sobte s’adona que gairebé és a casa.»

p.86 «Era un caminet alegre que anava fent giragonses, ple de revolts i sots a tort i a dret, i de vegades es feia un nus a si mateix per pura diversió. Era un d’aquells senders pels quals no et canses de caminar i probablement arribes més aviat a lloc que per un que sigui recte i avorrit.»

A qui el recomano?

A nens de totes les edats. ;-D

Mx