Pont aeri

Coberta de "Pont aeri"

Punts forts

“Pont aeri” és la primera novel·la del periodista cultural Víctor Recort. Fins ara havia participat a diverses antologies amb el pseudònim Víctor Parkas, però el setembre de 2019, vuit mesos després de debutar en narrativa castellana, va començar a escriure exclusivament en català. Aquesta novel·la n’és el resultat. Segons el propi autor, també és conseqüència d’haver sortit del món de les xarxes socials. Durant la presentació a la Llibreria Ona explicà que se li van anar acumulant idees de posts i tuits que necessitava compartir.

Doncs bé, què és “Pont aeri”? Jo diria que una comèdia que reflexiona de forma desacomplexada i irreverent sobre l’estat de la llengua, el món del teatre, els mitjans de comunicació, el consumisme, les modes, la correcció política, la hipocresia, la fama, l’amistat… En poques paraules: una lectura àgil i mordaç plena de mastegots i picades d’ullet metafòriques on no se salva ni l’apuntador!

p.91 «Una relació d’amistat és com una organització terrorista: hi ha aquell que hi milita per idealisme, i hi ha aquell que hi milita per treure’n algun profit. Hi ha qui posa l’esquer, i hi ha qui pica.» 

Punts febles 

El crescendo constant de la trama s’interromp bruscament al final i et deixa amb un regust agredolç, una escena oberta força psicodèlica i molts interrogants. Quan vaig acabar la lectura tenia la sensació que a la meva edició li faltaven pàgines. Hi haurà segona part? Necessito saber méeeesssss…

Personatges 

Destaco la capacitat de l’autor de construir el protagonista en molt poques pàgines, dotar-lo d’una veu pròpia potent i fer que el lector hi empatitzi. D’altra banda, els personatges secundaris que l’acompanyen són igual de complexos, i penso que tots necessitem una Bego a la nostra vida, una bona amiga que sàpiga donar-nos suport i espavilar-nos a la vegada.

Prosa

La veu interior del protagonista (un monòleg constant) i els diversos recursos narratius hilarants que trobes a cada capítol fan que no puguis parar de llegir. Em dóna la sensació que l’autor ha jugat i s’ho ha passat bé escrivint, i això es transmet al lector:

p.9 «Diuen que a internet guanya qui parla penúltim, així que poso el telèfon en mode avió, plego la safata davantera i em cordo el cinturó de seguretat. L’hostessa enceta aquella mímica que ens salvarà la vida a tots, però que la resta de passatgers menystenen xerrant, mirant per la finestra o aixecant-se per remenar l’equipatge de mà. Jo no: jo la miro i vaig fent que sí amb el cap. De jove, vaig pelar-me el cul de tal manera fent teatre que soc incapaç de menysprear cap persona que vingui assajada de casa.» 

A qui el recomano? 

Als fans de mítiques comèdies com “Plats bruts” que busquin riure amb una història àgil i irreverent, ideal per sortir d’un bloqueig lector.

Mx

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Han col·laborat…

© 2025. Tots els drets reservats. Política de privadesa