- Títol: Els Davenport
- Autor/a: Krystal Marquis
- Traducció: Jordi Vidal i Tubau
- Il·lustració: Deanna Halsall
- Editorial: Elastic Llibres
- Pàgines: 500
- Any d'edició: 2023
-
Sinopsi: El 1910, els Davenport són una de les poques famílies negres que compten amb gran riquesa i bona posició social en uns Estats Units canviants. L’Olivia Davenport, l’atractiva filla gran, està llesta per complir el deu deure i casar-se... fins que coneix a un carismàtic líder de la lluita pels drets civils, i salten espurnes. En canvi, a la filla menor, la Helen, li interessa més arreglar automòbils que enamorar-se... a menys que sigui del pretendent de la seva germana. L’Amy-Rose, l’amiga de la infantesa convertida en la donzella de les germanes Davenport, somia amb obrir el seu propi negoci... i amb casar-se amb l’home amb el qual mai podria estar: el John Davenport, el germà de l’Olivia i la Helen. Però la millor amiga de l’Olivia, la Ruby, també té posats els ulls en el John... La pressió familiar l’obliga a ordir un pla per conquistar el seu cor, just quan una altra persona conquista el d’ella. En aquest inici de bilogia, quatre dones decidides i apassionades descobreixen el valor necessari per seguir el seu propi camí a la vida... i a l’amor.
Punts forts
Elastic Llibres (el nou segell de literatura juvenil de La Galera) ens ha portat en català la primera part de la duologia “Els Davenport” de Krystal Marquis, un bestseller instantani a la llista del New York Times. Es tracta d’una novel·la romàntica sobre quatre joves molt diferents que hauran de lluitar per trobar el seu lloc al món en una societat en plena transformació.
De fet, l’ambientació de la novel·la és per a mi el més original i interessant. L’autora ens permet posar-nos a la pell de les primeres famílies benestants negres de principis del segle XX, quan les cicatrius de l’esclavitud encara eren recents, i els pocs drets assolits trontollaven arreu dels Estats Units. Un dels punts forts del llibre és la nota final de l’autora, que aprofundeix en aquest context històric.
Marquis explica que es va inspirar en una família real, els Patterson, que van assolir l’èxit a Chicago, tot un centre de cultura i negocis afroamericans després de la Guerra Civil: «Després de la Reconstrucció al Sud, els afroamericans, tant els nascuts lliures com els que havien estat esclaus, van llaurar els seus propis camins en una societat que els havia estat prohibida. Van arribar a ser advocats, metges i càrrecs electes. Alguns, com la senyora C. J. Walker, van construir imperis prou grans per convertir-se en noms familiars a la seva època. La seva tenacitat i enginy van servir de base per al personatge de l’Amy-Rose i les seves aspiracions emprenedores.»
En poques paraules, segons Krystal Marquis: «Volia que “Els Davenport” mostrés exemples de representació que m’hauria agradat tenir d’adolescent, per centrar-me en dones joves negres que descobrien el valor de perseguir els seus somnis –i amors- en un temps en què les lleis Jim Crow, la por i la desconfiança amenaçaven els uns i els altres.»
Ens endinsarem al món dels emprenedors, polítics i activistes de l’època, alhora que ens mosseguem les ungles per descobrir si les nostres parelles preferides acaben juntes.
Punts febles
Personalment, hauria preferit que el llibre es centrés en menys protagonistes per poder aprofundir en les seves vides i les seves relacions (hi havia moments en que les històries se’m barrejaven). Si bé els dilemes de les germanes Davenport són força clàssics, tinc ganes de veure com evolucionaran a la segona part (que l’autora encara no ha publicat… quins nervis!).
Personatges
Diria que la meva subtrama preferida ha sigut la de la Ruby i el senyor Barton: la Ruby es veu sotmesa a una gran pressió no només per fer sentir orgullosos als seus pares, sinó per salvar la reputació de la família. I el personatge del senyor Barton m’ha semblat el més entranyable, detallista i honest de tots! (A vosaltres quin interès romàntic us ha agradat més? Us llegeixo als comentaris ^.^)
Prosa
El ritme de la novel·la és increïblement àgil (idoni per llegir a l’estiu) i s’agreix que la prosa tingui les descripcions justes. Amb poques pinzellades Krystal Marquis ens posa ràpidament en situació. A més, l’autora sap “anar al gra”, i ens evitar-nos el patiment d’haver de llegir transicions de farciment entre cadascuna de les escenes romàntiques. ;-D
A qui el recomano?
Si t’agraden col·leccions com “Els Bridgerton”, o creus que “en l’amor i en la guerra tot s’hi val” aquest llibre probablement és per a tu. 😉
Mx
