- Títol: Perfectament imperfecta
- Autor/a: Carla Gracia
- Editorial: Univers
- Pàgines: 220
- Any d'edició: 2025
-
Sinopsi: La Rut creu que, finalment, ho té tot controlat: una feina fixa a la universitat, una casa amb jardí, dos fills i un marit encantador. Tanmateix, tot comença a trontollar quan el seu fill gran entra en crisi: atacs de pànic, nits sense dormir i la sensació que algú el persegueix. Els metges parlen de trets autistes. A més, ella, que no ha sabut mai com es fa això de ser mare, es troba sola i sense manual d’instruccions. Com si no fos prou, la seva mare —malalta, però amb una energia desbordant— anuncia que es casa amb un playboy italià i la convida a un casament kitsch en un glàmping de l’Ametlla de Mar.
Punts forts
“Perfectament imperfecta” ha sigut el llibre més llegit aquest estiu a casa nostra. Cinc edicions i 5.000 exemplars després, us porto la meva ressenya. Ja havia llegit a Carla Gracia amb “Ens recordaran”, una novel·la històrica i filosòfica que també us recomano. Però a “Perfectament imperfecta”, l’autora ha adoptat un registre completament diferent: una comèdia d’embolics, que narra una història molt personal. La protagonista, la Rut, és mare d’un nen autista, i a través d’ella, Carla Gracia reflexiona sobre les seves pròpies vivències sense pèls a la llengua.
Riureu, us emocionareu, i reflexionareu sobre temes molt durs… Com ara la incapacitat de la societat d’incloure a persones que no s’adeqüen estrictament a les seves normes. O la falta d’empatia envers allò que ens sembla diferent o peculiar. Tot i així, em quedo amb el missatge esperançador que ens transmet la protagonista després de tocar fons, i que ens demostra que de tot i de tothom s’aprèn:
p.128 «No ho sabia ell, i no ho sabia jo. No sabíem que ens arribaves tu. I amb tot, amb tot, tot, tot, tot, tot. Amb tots els crits, les puntades de peu, les esgarrapades i el dolor, no et canviaria per res del món. No et canviaria per res del món, fill. No et canviaria per cap nen normal, perquè ets extra-ordinari. I perquè sí. Perquè sí. Que bèstia, oi? És un sentiment meravellós. Suposo que això és l’amor. Només espero poder-te ajudar a ser més feliç.»
Punts febles
La novel·la tracta molts temes (alguns de molt profunds i punyents) però alguns no arriba a desenvolupar-los tant com m’hauria agradat. Entenc per què era important que apareguessin, però em van faltar pàgines per seguir aprofundint-hi. Us quedareu amb ganes de més, paraula de Mixa!
Personatges
Resulta mot fàcil connectar amb la protagonista, i crec que aquest és l’èxit indiscutible de “Perfectament imperfecta”: fer-nos posar a la pell d’ella o del propi Martí, el seu fill. Una invitació a canviar la nostra forma de veure i interactuar amb els demès.
p.156 «Potser fins i tot els crits de tota la humanitat estan interconnectats, tots esforçant-nos per fer-les callar, per fer com si no existissin. Una conversa eterna: «Com estàs?»; «Bé, bé. I tu?»; «Bé, bé, molt bé». I el crit a dins, una olla de pressió a punt de xiular. Què passaria si tots decidíssim cridar el nostre dolor? Potser s’aturaria el temps, es col·lapsaria l’aire.»
D’altra banda, trobo que alguns personatges secundaris queden reduïts a paròdies, i que, si aquest era el camí que volia seguir l’autora, hauria pogut donar una volta més a les escenes d’embolics i fer-les encara més hilarants i esbojarrades.
Prosa
La prosa d’aquest llibre és d’allò més àgil i propera, amb capítols breus que conviden a seguir avançant. De fet, si teniu temps, la novel·la es deixa llegir en una sola tarda. Fer que temes tan complexos es puguin llegir amb tanta facilitat, és una de les coses més difícils que hi ha!
A qui li recomano?
A tothom que busqui una novel·la breu i divertida, que sigui alhora lleugera i colpidora, i que ens convidi a viure la vida amb més humor, amor i empatia.
Mx
Si voleu saber-ne més, no us perdeu aquest episodi del meu podcast “Paraula de Mixa” amb Carla Gracia i Pau Brunet, on debatem sobre l’autisme a la ficció.