- Títol: Per entre els dies. Antologia poètica
- Autor/a: Marin Sorescu
- Traducció: Corina Oproae i Xavier Montoliu
- Editorial: Lleonard Muntaner
- Pàgines: 199
- Any d'edició: 2013
-
Sinopsi: "Marin Sorescu és, fet i fet, un escriptor amb una habilitat molt personal al qual el lector arriba amb facilitat, sense gaires entrebancs, però en la lectura del qual queda empantanegat per la força inesperada del sentit que se´ns ofereix i que se´ns amaga -com en un joc de mans en què el mag ens ensenya un truc determinat només per distreure´ns i mentrestant engalipar-nos amb una nova meravella que mai no sabrem d´on ha sortit, com s´ha produït."
Del pròleg de Francesc Parcerisas
Miraré l’herba
fins que em llicenciï
en herba.
Miraré els núvols
fins que em donin el títol
de doctor en núvols.
Passaré pel costat del fum
fins que el fum, avergonyit,
esdevingui de nou flama
com al principi.
Passaré pel costat de totes les coses
fins que totes les coses
em coneguin.
Els versos del poema “Perseverança” descriuen a la perfecció els esforços incansables de la meva amiga Pingu (www.elpinguinolector.blogspot.com) per encomanar a tantes persones com fos possible el seu amor per les obres de Marin Sorescu. Una perseverança que ha donat els seus fruits, perquè aquí em teniu, ressenyant l’antologia poètica “Per entre els dies” traduïda al català per Corina Oproae i Xavier Montoliu Pauli.
“I qui redimonis és Marin Sorescu?” molts de vosaltres us estareu preguntant. Nascut el 1936 fou un intel·lectual romanès que va triomfar com a poeta, pintor, crític, dramaturg i activista cultural entre d’altres coses. Si voleu endinsar-vos més en la seva vida, no us perdeu el pròleg de Francesc Parcerisas.
Tot i que no hi ha res millor que llegir poesia en el seu idioma original (el mateix Sorescu coneixia de primera mà les dificultats de la traducció) m’ha agradat poder descobrir-lo en català, per molt estrambòtiques que puguin semblar les seves paraules de bon començament. Com diu Parcerisas: “La paradoxa de Sorescu és convertir allò que és accidental, allò que pot semblar fins i tot còmicament absurd en una experiència poètica inconfusible, commovedora.”
Però per sobre de tot em quedo amb la crítica social atemporal que transmeten els seus poemes -directes i profunds- i el cinisme de Sorescu, qui no té pels a la llengua a l’hora de plasmar la realitat (quelcom que m’ha recordat al meu autor preferit, Terry Pratchett). Toca tots els temes que us pugueu imaginar: religió, patriotisme, cultura popular, amor, societat, mort, art (la llista és molt llarga!)
Doneu-li una oportunitat, no endebades ha arribat a la seva segona edició en català i ha guanyat diversos premis! Quan acabeu de llegir els seus versos us donaran en què pensar, i cada vegada que els retrobeu n’anireu descobrint més facetes i detalls que abans potser havíeu passat per alt.
Tot seguit us deixo alguns dels meus fragments preferits:
A la pissarra
Cada vegada que surto a la pissarra
contesto malament
totes les preguntes.
-Com vas d’història?
Em demana el professor.
-Malament, molt malament,
just acabo de signar una pau duradora
amb els turcs.
[…]
Precipici
Déu és sord,
i quan em cal dir-li alguna cosa,
ho escric en un full de paper.
Així es procedeix
amb tots els sords.
Però a mi no m’entén la lletra
i quan el veig gratant-se l’aurèola,
davant d’una conjunció,
penso que seria molt més fàcil
dir-li-ho cridant a l’orella.
[…]
Menú
Al matí, una llesca fina de vida
amb mantega.
[…]
A la nit, no som de cuinar.
Fem un mos,
sigui d’estrella amb poca mel,
sigui una mica, si no s’ha acabat,
de felicitat –que, de fet, guardem
per als diumenges-
i qualsevol altra cosa que passa.
Escacs
Jo moc un dia blanc,
ell mou un dia negre.
Jo avanço amb un somni,
ell se me l’endú a la guerra.
Ell m’ataca els pulmons,
jo m’ho rumio un any a l’hospital,
faig una jugada brillant
i li guanyo un dia negre.
[…]
M’encenc una cigarreta
i continuo la partida.
La malaltia
[…]
He pres medecines per no res,
he odiat i he estimat, he après a llegir
i fins i tot he llegit alguns llibres,
he parlat amb la gent i he pensat,
he estat bo i he estat bell…
Tot això no ha tingut cap efecte, doctor,
i hi he esmerçat un munt d’anys.
Crec que vaig emmalaltir de mort,
un dia,
quan vaig néixer.
Visió
Els carrers estaven plens de peces de roba
que feien la seva.
[…]
Una cartera important, ministerial,
flirtejava des de feia mitja hora
amb una bossa de pell de serp,
i li deia del dret
i del revés
tot de paraules sobre el temps.
Per la línia de troleibusos
circulaven les planxes.
I jo cercava els homes.
Sabia que havien de ser-hi,
fos a la butxaca de l’armilla,
fos davant o darrere de les peces,
agafats amb pinces.
Paper carbó
[…]
Tan sols de la meva ànima
no en sé res,
l’ànima que se m’escapa sempre
per entre els dies,
com una pastilla de sabó
al bany.
Quin us ha agradat més de la meva selecció? En trobeu a faltar algun? No us oblideu de deixar la vostra opinió als comentaris!
