Nocturn per a la Mafalda

Coberta de "Nocturn per a la Mafalda"

Quan vaig veure que la Dolors Garcia i Cornellà havia publicat un nou llibre, el cor em va fer un salt! És una de les meves autores preferides de literatura juvenil catalana, en primer lloc perquè els seus llibres t’arriben al cor, i segon perquè és una autora “tot terreny”. La vaig descobrir gràcies a les seves novel·les històriques com “Serena”, però també he llegit altres llibres de crítica social com “Diumenge al matí, al peu del salze”.

“Nocturn per a la Mafalda” diria que entra en aquesta darrera categoria, ja que en una tarda/nit frenètica, Garcia i Cornellà aconsegueix posar-nos en situació i mostrar-nos una imatge molt completa d’una mena de famílies: aquelles que viuen de la seva pròpia privacitat i la dels altres. Ras i curt: la premsa rosa.

Nocturn per a la Mafalda
Dolors Garcia i Gornellà

Tot i que la situació del protagonista (en Dídac) està portada a l’extrem, la veritat és que dóna molt en què pensar. Jo mai he sigut una seguidora dels programes del cor, però després de llegir “Nocturn per a la Mafalda” ara encara menys!

Garcia  i Cornellà reflexiona severament sobre els escrúpols, la dignitat i la intimitat. Tot i així, l’estirada d’orelles d’aquests “periodistes” també es pot estendre a tots els pares que no presten gens d’atenció als seus fills, ja sigui de forma deliberada o per culpa de la feina.

Per sobre de tot això, però, penso que aquesta és una història de responsabilitat, amistat i amor en estat pur. Mentre llegia, pensava en la sort que tinc de comptar amb persones que s’assemblen a la Marlene, la Bel -o fins i tot la senyora Remei- i que estan disposades a donar un cop de mà sense preguntes ni condicions. Potser en Dídac no ha tingut molta sort amb la seva família més propera, però està rodejat d’una de molt millor.

Però tornant al ritme i la trama, reconec que vaig devorar les 168 pàgines de “Nocturn per a la Mafalda” en un tres i no res! Amb tantes emocions a flor de pell, i aquest ritme trepidant, és impossible no posar-te a la pell del Dídac i patir amb ell des del principi.

Nocturn per a la MafaldaPer últim, hauria preferit que la història es seguís desenvolupant, doncs el final m’ha semblat massa precipitat. De totes maneres, he tingut temps de parar-me a assaborir la peculiar i dolça prosa de Dolors Garcia i Cornellà en frases i paràgrafs con aquests:

p.16 “La Grabriela em mira amb aquests ullassos verds que semblen un retall de molsa fugit del bosc més frondós.”

p.122 “Que guapa que és i com me l’estimo! Em torna boig la seva dolcesa i el seu caràcter aparentment retret però tan obert quan s’entrega, la mirada penetrant, els ulls verds, el serell llis i lluent, la veu murmuradora, la fermesa, el cos esvelt, la generositat, la discreció, l’olor de sabó lleuger i de fruita dolça, els arguments sempre tan encertats, la fragilitat en alguns moments, els peus perfectes, els genolls, els llavis, les galtes, tot.

Que passi aviat el primer dia de les nostres vides, va! I que arribi ja el segon, per la porta gran, amb orquestra, amb un sol radiant amb un cel net, amb una alegria i una emoció infinites.”

Un alegria i una emoció infinites són el que he sentit des que em vaig assabentar de la publicació d’aquest llibre, així que us repto a que descobriu què s’amaga rere “Nocturn per a la Mafalda”.

Mx

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Han col·laborat…

© 2025. Tots els drets reservats. Política de privadesa