- Títol: Neons
- Autor/a: Lluís Urpinell
- Il·lustració: Joan-Pere Viladecans
- Editorial: Emboscall, El taller de poesia
- Pàgines: 74
- Any d'edició: 2012
-
Sinopsi: El darrer llibre de poemes --setè i penúltim redactat per l'autor!-- de Lluís Urpinell-i-Jovani, NEONS, s'escau d'ésser l'última publicació, en format paper, de la col·lecció El Taller de Poesia (núm. 199, abril del 2012) de l'editorial Emboscall.
Sobre l’autor
Lluís Urpinell-i-Jovani (Barcelona, 14 de febrer de 1953) és un poeta català que pertany a la Generació Literària Catalana dels Anys 70.
La crítica l’ha descrit, sovint, com un escriptor «clàssic» –sobretot per la factura dels seus versos–; l’introductor, a Catalunya, conjuntament amb el poeta Gabriel Ferrater i Soler, de la «intertextualitat» –com palesa, ja, el seu primer llibre, Exili forçós al Walhalla, que fou guardonat amb el Premi de Poesia Salvat-Papasseit / Banca Mora, a Andorra la Vella, l’any 1975–; un outsider; un iconoclasta; un goliardesc, i un nihilista, però també s’ha dit que és «el poeta amb més talent i més menystingut del país».
Ressenya
De tots els poemaris que he llegit fins ara, el pròleg de “Neons” és dels que més he gaudit. D. Sam Abrams explica i resumeix perfectament el significat d’aquest peculiar poemari:
“Per a mi, el nou llibre de Lluís Uprinell-i-Jovani (Barcelona, 1953), Neons, es pot considerar tranquil·lament una creació artística que vol ser un element revulsiu que té com a missió fonamental el redreçament de la poesia. A la manera dels imagists, Urpinell ha fet taula rasa dels excessos de la lírica actual per mirar de refundar-la. Per aquest motiu, seguint el mestratge explícit d’Ishikawa Takuboku (1886-1912) i Carles Riba (1893-1959) , Urpinella s’ha cenyit a les dues formes japoneses per excel·lència: el haiku i el tanka.”
Personalment, és la primera vegada que llegeixo un recull íntegre d’aquests dos estils, i m’han resultat molt agradables. Sempre he considerat que té més mèrit saber explicar molt en poc, que poc en molt. Com per exemple aquest genial homenatge a Mercè Rodoreda en tan sols quatre línies:
La Rodoreda!
Quants coloms…,
quantes guerres!
Mirall?
Trencat!
Neons és una crítica cínica i punyent a la societat, una reflexió sobre la hipocresia, el poder, la corrupció, les classes socials, la guerra de sexes… El narrador tempta al destí, i es lamenta i riu a parts iguals, jugant amb les paraules i els colors com si d’un cub de Rubik es tractés.
No hi ha de tot;
No n’hi ha, per a tots…
No hi ha atots!
—
Tu tens l’escànner…
Jo sols fotocopio…
On és l’Amor?
Com diu Abrams, aquest poeta és algú que <<reivindica la força i el poder de la poesia per dir la vida>>
Jo sóc aquell
Que dia i nit escriu;
Jo sóc aquell
Que filtra el que transcriu,
Que es creu el que ara us diu…
Mx