Mentida

“Mentida” va arribar a mi com a obsequi d’una de les genials #kedades #booktuber del concurs Recomanollegir, cosa que em va fer extremadament feliç, perquè feia mesos que hi tenia la vista posada. Des de l’abril de l’any passat, per ser més exactes, quan el “Què Llegeixes” en va sortejar dos exemplars al final de la Lectura Compartida que jo moderava: “El vigilant en al camp de sègol” (de J.D. Salinger). I és clar, com que gràcies a la LC em vaig familiaritzar amb el tema, em va fer il·lusió pensar que algú hagués fet servir la novel·la de rerefons en un context més modern.

Sobretot m’han agradat les al·lusions que fa Santos a l’obra de Salinger, ja que aconsegueix que les dos històries s’entrellacin i semblin fetes l’una per l’altre. A més a més, en ambdós casos, encara que en un principi no ho sembli, el que dóna realment sentit a tot plegat és l’amor en comptes de l’odi com molta gent suposa.

A diferència d’un dels protagonistes, potser jo no diria que “El vigilant en al camp de sègol” em va canviar la vida, però el fet d’haver treballat en una extensa recerca sobre l’obra, i haver moderat i participat en un debat em va fer veure’l amb uns altres ulls. Igual que en el cas de la Xènia (personatge de “Mentida”) poder-ne parlar amb algú i intercanviar opinions altera la seva perspectiva i l’anima a endinsar-se en la lectura amb més ganes.

En el que sí he coincidit amb la Xènia ha sigut quedar-me enganxada des del principi! He de dir que la flexibilitat i escriptura polifacètica de Santos em sorprèn a cada llibre seu que llegeixo i “Mentida” no ha sigut cap excepció, una novel·la emotiva i colpidora que no us penedireu d’haver llegit. I el que us acabo de dir és veritablement del tot cert, d’això us en puc donar… Paraula de Mixa! 😉

Mx