- Títol: Memòries del bosc. Els records del Frederic Talp
- Autor/a: Mickaël Brun-Arnaud
- Traducció: Maria Cirera i Delgado
- Il·lustració: Sanoe
- Editorial: Flamboyant
- Pàgines: 294
- Any d'edició: 2024
-
Sinopsi: Al bosc de Bellaescorça, en el forat del roure on l’Arxibald Guillot regenta la seva llibreria, qualsevol animal pot deixar-hi el llibre que ha escrit i confiar que algun dia algú el comprarà. Des que se li escapen els records, el Frederic Talp busca desesperadament el llibre on va escriure les seves memòries, per recordar què ha viscut i qui són aquells que estima. Només n’existeix un exemplar, que va deixar fa anys a la llibreria. Però un client misteriós acaba de comprar-lo… Amb l’ajuda de fotografies antigues, l’Arxibald i el Frederic en seguiran el rastre pel bosc, en un viatge on es barrejaran somnis, records i realitat.
Punts forts
Quan em van recomanar apassionadament “Memòries del bosc” de Mickaël Brun-Arnaud, vaig decidir que l’havia de llegir. Em van dir que el primer títol de la col·lecció era una història immersiva, plena d’animalons, que parlava sobre l’Alzheimer d’una manera tan tendra que era increïble. Que es llegia amb un somriure a la boca, i que era com una abraçada al cor.
Estic 100% d’acord.
“Memòries del bosc. Els records del Frederic Talp” és el primer títol d’una sèrie d’aventures que han tingut molt bona acollida a França i que s’acaben de començar a traduir al català. L’Arxibald (una guineu que treballa en una llibreria al bosc de Bellaescorça), ajudarà al seu veí Frederic Talp a recuperar els seus records, que ha anat perdent amb els anys per culpa de la malaltia de l’oblida-ho-tot. Durant el seu viatge es trobaran amb molts personatges i escenaris preciosos (il·lustrats per Sanoe), i faran descobriments que capgiraran les seves vides.
Es nota que l’autor va treballar en un hospital durant deu anys amb malalts d’Alzheimer, perquè sap plasmar a la perfecció què significa per a algú (i per als seus éssers estimats) endinsar-se en aquest camí de no retorn. Brun-Arnaud no amaga als joves lectors les cares més fosques de l’Alzheimer, però alhora ens recorda que els malalts segueixen sent persones que necessiten tot el nostre amor i suport (potser més que mai). M’hauria agradat tant llegir aquest llibre quan la meva àvia s’hi va haver d’enfrontar. Hauria entès tantes coses…
p.32 «La malaltia de l’oblida-ho-tot era més greu que no pas els simples descuits propis de la vellesa: era com agafar un tren en bitllet d’anada cap al passat sense l’esperança de poder tornar, un viatge per on les estacions desapareixien a mesura que el trajecte avançava…»
Punts febles
L’únic punt feble d’aquest llibre és que no el podeu llegir en llocs públics: correu el risc d’emocionar-vos i no tenir mocadors de paper a mà. A mi se’m van humitejar els ulls diverses vegades!
Personatges
Encara que els personatges del llibre són animals, en realitat són d’allò més humans. És impossible no empatitzar amb les seves pors, alegries i passions. No m’imaginava que el passat d’en Frederic Talp estaria tan ple de sorpreses, i que ens parlaria sobre tot el que estem disposats a fer per protegir a la gent que estimen (sigui peluda o no). ^.^
Prosa
La prosa de Mickaël Brun-Arnau és tendra, poètica i divertida. Sap equilibrar els moments dramàtics del llibre, i transportar-nos dins de la història d’una manera gairebé sensorial. Quan acabeu la lectura us vindrà molt de gust un tall de pastís i una infusió calenteta… Paraula de Mixa!
A qui li recomano?
A tothom que vulgui llegir un llibre com una abraçada al cor.
Mx
