- Títol: Maria Antonieta
- Autor/a: Stefan Zweig
- Traducció: Ramón Farrés
- Editorial: La Segona Perifèria
- Pàgines: 590
- Any d'edició: 2023
-
Sinopsi: Stefan Zweig relata de manera magistral la vida regalada de Maria Antonieta d’Àustria, reina de França, a la cort de Versalles, el seu captiveri i la seva mort a la guillotina. Només algú amb un formidable coneixement de l’ànima humana podia emprendre un viatge com aquest a un dels moments més apassionants de la història. Perquè Zweig, a Maria Antonieta, fa un relat vibrant i documentat de la convulsa Revolució Francesa, sembrat de luxes, misèries, traïcions, estafes, evasions, intrigues, lleialtat, deslleialtat, execucions i sacrificis.
Punts forts
Sé que arribo tard a la festa, però igualment volia sumar-me a l’allau de crítiques positives que ha rebut la reedició de La Segona Perifèria de “Maria Antonieta”. Es tracta d’una de les biografies/assajos que Stefan Zweig (1881-1942) va publicar als anys trenta del segle passat, i que ara, gairebé cent anys més tard, s’ha convertit en un fenòmen editorial a Catalunya.
El llibre gira al voltant de la vida de l’última reina de França, però va molt més enllà. Zweig fa una radiografia política impressionant de França, Europa i gairebé el món sencer, alhora que construeix perfils psicològics molt sòlids de tots els personatges històrics que hi apareixen. Tal i com ell mateix explica a la nota final, “Maria Antonieta” és el resultat d’una feina de documentació extensa i meditada. Zweig va refusar incloure qualsevol font poc fiable o carta possiblement falsificada: «millor menys i autèntiques que més i dubtoses».
I és que, tal i com queda demostrat al llibre, Maria Antonieta va patir una campanya d’odi descomunal. Una campanya de desprestigi a l’alçada de les que s’organitzen actualment a les xarxes socials. Cada història que s’explicava d’ella era pitjor que l’anterior. I Zweig es va esforçar per intentar destriar quins bocins de veritat podien ocultar-se rere tota aquella desinformació.
No intenta protegir l’honor de Maria Antonieta ni demonitzar-la. Tan sols ens fa un retrat d’una dona intel·ligent però aviciada, assedegada de llibertat i diversió, que va assolir tot el seu potencial com a líder quan ja era massa tard. Però sobretot, una reina opulenta i despreocupada que, en qualsevol altre moment de la història, probablement hauria seguit governant com una reina opulenta i despreocupada més. Però va tenir la mala sort de ser-ho en un moment molt delicat de la història.
El que més m’ha impactat del llibre ha sigut l’anàlisi que fa Zweig dels desencadenants de la Revolució Francesa. De conspiracions, interessos polítics, corrupció i violència. De com «fins i tot la idea més pura esdevé baixa i petita tan bon punt dona poder a persones ínfimes per cometre accions inhumanes en el seu nom.»
Punts febles
Com a únic punt feble, diré que alguns capítols m’han resultat força repetitius. D’altra banda, pot resultar difícil entrar al joc que ens proposa Zweig, però un cop ho fas, no pots parar de llegir.
Prosa
La prosa d’aquest llibre és una classe magistral de narració. Zweig alterna un estil acadèmic amb una altre gairebé filosòfic i literari. Hi ha moments en que descriu les escenes d’una forma tan sensorial, que pots sentir les olors que els envolten i escoltar la veu dels personatges. Els finals dels capítols són impactants, i l’autor juga amb el drama i l’emoció sense deixar de ser objectiu. Sabem que el destí de Maria Antonieta és la guillotina, però Zweig aconsegueix fer-nos mossegar les ungles i llegir amb l’ai al cor fins al final. Què més es pot dir?
A qui li recomano?
A tothom que busqui una lectura exigent però molt gratificant. Una obra que ens demostra que naturalesa humana i política van de la mà, i que, malauradament, la història està condemnada a repetir-se.
Mx
2 respostes
Excel.lent ressenya. Absolutament d’acord en tots els aspectes que comentes, jo no ho habria sabut expressar tan bé. Moltes gràcies Mixa!!!
Quin comentari tant encertat! Et felicito! Venen ganes de tornar-lo a llegir! En el meu cas, per tercer cop!