Títol: Madame de Treymes
Autor: Edith Wharton
Traducció: Marta Pera Cucurell
Editorial: Viena Edicions
Pàgines: 126
Any d’edició: 2022
Sinopsis: Un elegant cavaller novaiorquès anomenat John Durham arriba a París amb la intenció de demanar matrimoni a la seva amiga d’infantesa, la Fanny Frisbee, que ara ja és tota una dona acostumada a la sofisticació del Vell Continent. Encara que tots dos estan molt enamorats, el pla té un greu impediment: la Fanny està separada (però no divorciada) del marquès de Malrive, un aristòcrata dissolut que es nega a concedir-li el divorci per evitar l’escàndol i que fins i tot està disposat a retirar-li la custòdia del fill que tenen en comú. En Durham, resolutiu i directe, demana ajuda a la cunyada de la Fanny, l’enigmàtica Madame de Treymes, que es mostra disposada a intercedir per ells, però a la seva manera.
Títol: El nàufrag feliç
Autor: Ramon Folch i Camarasa
Editorial: Viena Edicions
Pàgines: 180
Any d’edició: 2022
Sinopsis: Una tendra història d’amor en la Barcelona dels anys cinquanta. Una petita joia oblidada que es llegeix amb un somriure als llavis. El protagonista, que havia estat un escriptor d’èxit, és víctima d’un petit accident de trànsit sense transcendència, però, com que s’ha fet mal al canell, li recepten una temporada de repòs. Desvagat per obligació, aprofita aquesta pausa per recordar com va conèixer per casualitat la Maria… quan ell era considerat el nou prodigi de les lletres catalanes, estava força pagat de si mateix i prou perdut a la vida.
Títol: La canya rebel
Autor: Nina Berbérova
Traducció: Jaume Creus
Editorial: Viena Edicions
Pàgines: 81
Any d’edició: 2022
Sinopsis: El 2 de setembre de 1939, el dia després de la invasió de Polònia per part de l’exèrcit alemany, dos amants se separen a París. L’Olga, exiliada russa, s’acomiada de l’Einar, que marxa a Suècia amb l’esperança que aviat es podran tornar a reunir. L’Einar li diu que espera que ella vagi a Estocolm, que podrien anar junts al Brasil, o viatjar a Rússia… Ni s’imaginen la magnitud de la guerra que està a punt d’esclatar ni les dificultats a què s’hauran d’enfrontar. ¿Sobreviurà aquest amor?
Punts forts
La canya rebel: Una punyent descripció del que significa tenir la guerra a les portes de casa, i viure un infern encara pitjor de portes endins: un desengany amorós. Alhora, també fa un reflexió molt interessant sobre el món interior de cadascú, de la importància de cultivar l’esperit crític i escoltar-se a un mateix. Berbérova l’anomena la “no-man’s land”, terra de ningú:
p.37 «Em fa pena la gent que només es troba sola a la cambra de bany i no en cap altre lloc ni temps. La inquisició o l’estat totalitari, dit sigui de passada, no poden de cap manera tolerar aquesta segona vida que s’escapa de qualsevol control, i saben molt bé el que fan quan organitzen la vida de les persones de tal manera que tota solitud –excepte la de la cambra de bany- resulti impossible. […] En aquest no ma’ns land, en la qual l’home viu en llibertat i secret, poden succeir coses estranyes, es poden produir encontres amb d’altres éssers semblants, o potser es pot llegir un llibre i entendre’l amb especial agudesa, o escoltar una música també de forma inusual, o pot néixer en el silenci i la solitud el pensament que tot seguit, en qualsevol moment, la vida pot canviar i dur-te a la ruïna o a la salvació.»
Madame de Treymes: M’enduc una bona primer impressió d’Edith Wharton amb aquesta crítica als fils invisibles que teixeixen les classes socials. Uns fils que poden ser tan o més irrompibles que la més fèrria de les cadenes. De tots els fragments que em van agradar, un em va impactar especialment perquè, malauradament, segueix sent de rabiosa actualitat:
p.20 «En la teva experiència, ni en la de cap americà, no hi ha res semblant a aquesta organització familiar de gran abast que, al seu torn, forma part d’un sistema més gran, i que tanca un jove de la posició del meu fill en una xarxa de prejudicis i opinions acceptats. Tot es preparar per endavant: les seves conviccions polítiques i religioses, el seus judicis de les persones, el sentit de l’honor, les seves idees pel que fa a les dones, tota la seva visió de la vida. Haurà après a veure vilesa i corrupció en qualsevol que no pensi com ell, i en cada idea que no estigui directament al servei dels objectius religiosos i polítics de la seva classe. La veritat no és una cosa fixa: no es fa servir per posar a prova les accions, sinó que les accions la posen a prova, i s’adapta perquè hi encaixi.»
El nàufrag feliç: No el puc descriure de cap altra manera que una petita joia que tothom hauria de llegir. Una oda a la màgia de les petites coses, a la generositat, l’empatia, l’amor… El nostre nàufrag és feliç perquè ha descobert com gaudir i celebrar la vida, i a compadir als que creuen tenir la veritat absoluta sobre el que de veritat importa.
p.101 «M’és difícil d’establir la cronologia de la meva vida amb tu, Maria. I és que deu ser absurd l’intent d’incloure en un calendari la joia infinita. L’alegria perfecta. La constant meravellosa de la teva presència. D’altra banda, dies, mesos o anys… Tant se val, ben mirat, si allò que compta és el moment present i el moment és sempre això, un moment.»
Punts febles
La canya rebel: La primera meitat m’ha resultat força feixuga, tot i ser un dels Petits Plaers més breus de la col·lecció.
Madame de Treymes: El final agredolç d’aquesta història m’ha deixat força mústia.
El nàufrag feliç: Hi va haver tant d’enrenou a les xarxes sobre l’impactant final del llibre que m’esperava un desenllaç increïblement desgraciat. Sí, és trist, però tot i així no diria que “El nàufrag feliç” sigui una novel·la tràgica, tot el contrari. Crec que transmet un missatge preciós sobre el dol i la força de la vida. A més, el final es deixa entreveure des del principi, així que no va ser un gir inesperat per a mi.
p.145 «La vida prenia una nova volada. I nosaltres estrenàvem ales cada matí.»
D’esquerra a dreta: Nina Berbérova, Ramon Folch i Camarasa, i Edith Wharton
Personatges
La canya rebel: No m’esperava que el veritable missatge del llibre fos l’empoderament de la protagonista. Bravo per ella!
Madame de Treymes: La madame que dóna nom al llibre és tot un personatge… i mai millor dit! Sempre té un as sota la màniga, i el seu rebuscat gir final m’ha agafat per sorpresa.
El nàufrag feliç: La Maria és la veritable protagonista d’aquesta preciosa història. Una dona amb un gran cor, capaç de visualitzar i dur a terme tot el que es proposi, i de les poques persones que són capaces de deixar el món una mica millor de com l’han trobat.
Prosa
La prosa de Berbérova té descripcions vibrants i evocadores, però la d’Edith Wharton m’ha resultat més interessant, salpebrada d’irona subtil i metàfores curioses. Però se’ns dubte la que més m’ha agradat ha sigut la prosa irònica i entranyable de Ramon Folch i Camarasa, que et transporta i et bressola amb la seva puresa.
A qui els recomano?
A qui vulgui gaudir de petits grans clàssics de forma àgil i còmoda els 365 dies de l’any, però ideals per aquest estiu. 😉
Mx
