L’últim hivern de Ramon Llull

Coberta de "L'últim hivern de Ramon Llull"

L'últim hivern de Ramon LlullUna tarda de principis de Juny vaig decidir entrar a la Biblioteca Miquel Llongueras de les Corts per donar una ullada a les novetats. En realitat no tenia cap intenció d’agafar un llibre en préstec, però la màgia de les biblioteques sempre acaba apropant-te a lectures irresistibles.

Tot just havia entrat a la secció de novel·les quan em va cridar l’atenció un llibre apartat de la resta. El seu títol era “L’últim hivern de Ramon Llull”. En quan el vaig veure se’m va encendre una llumeta: ja feia mesos que en honor a l’Any Lull 2016 (que commemora el seu 700 aniversari) tenia ganes de descobrir més coses del gran teòleg, escriptor i poeta mallorquí.  

L'últim hivern de Ramon LlullLa segona cosa que em va cridar l’atenció fou l’autor: Francesc Puigpelat (autor de “Romeu i Julieta: segona part”). Quan vaig començar a fullejar el llibre, vaig pensar que era just el que estava buscant! Una novel·la de ficció basada en fets reals que m’ajudaria a conèixer millor la vida i obra de Ramon Llull.

En efecte, el vaig devorar en pocs dies i vaig gaudir moltíssim de la lectura. La narració em va semblar poètica sense arribar a ser massa enrevessada. El misteri que envolta Llull em va captivar des del principi i les diferents trames i intrigues sense resoldre que conflueixen en la novel·la no em van deixar parar de llegir fins al final.

D’altra banda m’ha agradat com l’autor ens fa reflexionar sobre la vida, la religió, el destí, l’amor, l’odi… Tot plegat regat amb precioses faules, moralitats, poemes i al·lusions a l’obra de Llull. 

L'últim hivern de Ramon Llullp.232Un poeta, va pensar, de debò sóc un poeta? Potser sí, perquè no he fet altra cosa que lluitar per quimeres i, què és la poesia sinó exaltació (tossuda, indòmita, i exhuberant) d’allò que és impossible? Teixir faules, bastir somnis, aixecar metàfores i metàfores sobre altres metàfores, paraules sobre paraules que al final, tanmateix (malgrat la febre, i la solitud, i el deliri), acaben tenint una rara relació amb la realitat: és perquè també la realitat és la poesia de Déu, el somni de Déu, la quimera de Déu, la metàfora amb què Ell explica (perquè l’entenguin) i s’explica (per entendre’s). Per això, va pensar, l’única cosa que val al món és la poesia.”

Segons explica Puigpelat a l’epíleg, va fer actuar i pensar al personatge de Ramon Llull segons tots els tractats que s’han escrit sobre ell i les idees que defensava. Per a mi, aconsegueix que la imatge en un quadre que tenim de Llull cobri vida i profunditat. I el més important: el despulla de tota la grandesa que el rodeja per mostrar-nos el més important: la seva humanitat.

Mx

Si voleu descobrir més coses sobre l’Any Ramon Llull i totes les activitats i projectes engegats en el seu nom, visiteu la pàgina web oficial…

http://anyllull.cat/

Ah! I no us perdeu la nova antologia sobre Ramon Llull (Llull x Llull) que l’editorial L’Avenç es prepara per publicar al Setembre! Avui uns quants afortunats en gravarem el booktrailer a l’estació de Gràcia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Han col·laborat…

© 2025. Tots els drets reservats. Política de privadesa