Llibre d’amic i amat

Coberta de "Llibre d'amic i amat"

En el marc de l’Any Llull (2015-2016) s’han publicat varies noves edicions, novel·les i interpretacions sobre l’obra del gran teòleg mallorquí, la gran majoria amb la intenció d’apropar al públic d’avui en dia a l’obra atemporal de Llull (veieu “Antologia LlullxLlull”“L’aspiradora de Ramon Llull” o “Llibre de les bèsties”). Una d’aquestes publicacions és el “Llibre d’amic i amat” traduït al català actual per l’escriptor mallorquí Sebastià Alzamora dins la col·lecció “Tast de Clàssics” de la Editorial Barcino (Fundació Carulla). 

Segons Alzamora, aquesta edició la pot gaudir qualsevol persona a qui li agradi la literatura: “Un lector interessat però no especialitzat” i estic convençuda que farà les delícies d’aquells joves que es vulguin apropar a l’obra més coneguda de Ramon Llull. 

Un llibre d’amor o sobre l’amor, doncs, si es vol, però també, i sobretot, un llibre en què Ramon Llull reconstrueix la seva experiència mística personal, amb el propòsit de posar-la al servei dels amadors de Déu, que, en la seva visió, haurien de ser tot els homes del món, sense distinció de la seva procedència cultural, ni de la llengua que parlin, ni de la seva extracció social.”

Llibre d'amic i amat
Sebastià Alzamora

Així és com es descriu el Llibre d’amic i amat a l’interessant pròleg d’aquesta versió, que se’ns dubte ha estat una de les meves parts preferides. Una versió llaminera, moderna i propera que podeu degustar al ritme que vulgueu, ja que els curts versicles són àgils i us deixaran amb ganes de més. Segons Alzamora: “Es pot llegir més ràpid o més lent. Obrir-lo per qualsevol pàgina i anar saltant endavant i endarrere… És perfectament llegible aleatòriament.”

Personalment, no podria estar més d’acord… L’obriu per la pàgina que l’obriu de ben segur que trobeu una frase que us dóna en què pensar. Així que què millor per acabar aquesta ressenya que deixar-vos amb un preciós versicle que acabo de descobrir per casualitat:

[287] -Digues, foll, què és l’amor?

Respongué que l’amor és allò que fa serfs els lliures i que als serfs allibera.

I fou motiu de discussió de què és més a prop l’amor, si de la llibertat o de la servitud. 

Mx

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Han col·laborat…

© 2025. Tots els drets reservats. Política de privadesa