- Títol: L’horror de Rèquiem
- Autor/a: Marc Pastor
- Il·lustració: Guillem H. Pongilupi
- Editorial: Mai Més Llibres
- Pàgines: 288
- Any d'edició: 2020
-
Sinopsi: En Rèquiem, un tècnic d’autòpsies sense gaire aspiracions a la vida, troba un anell misteriós dins el cos d’una noia que ha aparegut surant al port de Barcelona. Morta, s’entén. A partir d’aquest fet, s’obsessionarà a descobrir tant la causa de la mort (de la noia, no de la mort en general, una empresa massa complexa per a una novel·la com la que tens entre mans) com l’origen de l’anell. Hem dit ja que era misteriós, oi? Quin problema hi ha? Principalment, que en Rèquiem és un investigador pèssim i comptarà amb l’ajuda de la Dalsy i en Kurosawa, dos companys que també deixa’ls córrer. Tots tres s’endinsaran en una conspiració sinistra que els ve gran. Explicar més ja seria fer espòilers.
“L’horror de Rèquiem” és la primera novel·la que l’autor Marc Pastor publica amb l’editorial Mai Més Llibres, i sembla ser una de les més esbojarrades que ha escrit fins avui. Crec que em quedo curta al descriure-la com a irreverent, mordaç, descarada, surrealista i carregada de mala llet.
p.278 «El programa de duanes sorprenents interromp l’emissió. El dels bessons que reformen cases també. I el dels forjadors d’espases. En Kurosawa i la Dalsy, escampats al sofà com soldats morts al Somme, creuen la mirada. Només un fet molt greu pot fer caure aquesta programació inalterable com que el sol surt cada matí o el sabor de les hamburgueses de les grans cadenes de menjar ràpid.»
Perquè us en feu una idea, heu d’imaginar-vos històries com “La cabaña en el bosque” –carregades de paròdies i “sang i fetge” a tutti pleni-… i afegir escenes encara més psicodèliques i explícites. Com una clau d’arts marcials (o una estocada mortal de katana) Marc Pastor és capaç de clavar d’improvís imatges vívides (i sovint sòrdides) a la retina dels lectors, jugant amb l’absurd, l’humor negre i la nàusea.
A més, la història és una bateria constant de crítiques despietades a la nostra societat i referències culturals, literàries i cinematogràfiques: des del “Gran Gatsby” fins a “La pell freda” passant per “El fantasma de l’Òpera” (i estic convençuda que n’hi ha un fotimer que m’han passat desapercebudes!).
p.169 «La proximitat de l’asteroide que s’acosta a gran velocitat capa a l’òrbita terrestre ha trencat el darrer segell que anticipa l’adveniment del Rei de Groc i ha alliberat els cinc genets de l’Apocalipsi.
El lector en deu haver sentit a parlar: Conquesta, Guerra, Fam, Mort i Impuntualitat, que ha fet tard i no apareixerà en aquesta història.
El cavaller de la conquesta, que llueix una corona, branda un arc i cavalca un corser blanc, és l’encarregat d’escampar plagues arreu del món. La primera: un destructiu núvol de llagostes voraces. No se n’adona ningú perquè l’eixam es materialitza sobre l’oceà Atlàntic per, uns segons més tard, enfonsar-s’hi en les profunditats abissals. La següent és tot un devessall de sang a les fonts dels grans rius com l’Amazones o el Nil, que passa força inadvertida a causa dels contaminants que ja hi aboquen tota mena de fàbriques.»
De la novel·la en destaco les peculiars descripcions (“ella demana una orxata freda com l’esquela d’una mala persona”) els fragments de metaliteratura, les notes al peu (molt Pratchettianes), els agraïments finals (els més originals que he llegit mai!), i la curiosa estructura que et permet escollir entre desenllaços alternatius (encara que ambdós m’han semblat bruscos i m’han deixat amb molts interrogants). En general, he tingut la sensació que la trama era un simple pretext per embastar caricatures cada vegada més sarcàstiques i grotesques.
Resumint, “L’horror de Rèquiem” definitivament no és la mena de llibre que gaudeixo llegint abans d’anar a dormir, però m’ha forçat a sortir de la meva zona de confort, m’ha sorprès i m’ha fet deixar anar alguna riallada… Paraula de Mixa que no deixarà indiferent a ningú!*
Mx
*Però l’estòmac una mica regirat, segurament sí! XP
