- Títol: Les ombres de Longbourne
- Autor/a: Jo Baker
- Traducció: Esther Roig
- Editorial: Rosa dels Vents
- Any d'edició: 2013
-
Sinopsi: Són quarts de cinc del matí a Longbourn, la casa dels Bennet, a Hertfordshire. Mentre les cinc germanes i els seus pares, els famosos protagonistes d'Orgull i prejudici, dormen plàcidament, la Sarah i la Polly, les dues donzelles, comencen a treballar a les ordres de l'anciana senyora Hill, la majordoma. Ja fa anys que segueixen la mateixa rutina i, malgrat tot, saben que la vida és alguna cosa més que un simple anar i venir de draps, cassoles i escombres.
La Sarah és la que més desitjosa està d'arriscar-se a fer un canvi, i el seu món, petit i rutinari, es veu finalment transformat el dia que James Smith, un nou servent, arriba a Longbourn arrossegant un passat ple de secrets i un futur en el qual hi té cabuda la llibertat. Tot d'una els soterranis cobren vida, i rere els davantals i els uniformes descobrim éssers que tenen moltes coses per explicar. Mentre les germanes Bennet dormen... els seus criats per fi parlen, i val la pena escoltar-los.
El passat mes de novembre vaig conèixer l’escriptora britànica Jo Baker al festival Barcelona Novel·la Històrica i em van agafar ganes de llegir alguna de les seves obres. La que més em va cridar l’atenció (i també em van recomanar d’allò més) és “Les ombres de Longbourne”. Si sou fans de Jane Austen penso que no us el podeu perdre, i si coneixeu la història d’Orgull i Prejudici (com jo) però us agraden les novel·les més agredolces, tampoc podeu deixar de llegir-lo.
Al final, Baker explica en una nota que «els principals personatges de Les ombres de Longbourne són presències fantasmals a Orgull i prejudici: existeixen per servir la família i la història. […] el lacai només apareix una vegada al text, quan lliura una missiva a la Jane. No se’l torna a esmentar en tota l’obra»
A través de la història dels criats anirem coneixent (com una remor de fons) els fets d’Orgull i prejudici. De fet: «Les ombres de Longbourne furga en el passat d’aquests personatges i més enllà del final feliç d’Orgull i prejudici; però allà on els dos llibres se superposen, els esdeveniments d’aquesta novel·la es corresponen amb els de la que va escriure Jane Austen»
Ras i curt: Jo Baker agafa l’obra d’Austen i ens fa mirar més enllà: als racons on ningú mira, als secrets que han quedat enterrats… I tot a través de personatges molt humans, amb secrets, anhels, traumes i somnis. Personatges a qui ningú havia preguntat la seva versió, perquè no importava.
Potser sense aquest punt d’originalitat que lliga les dos històries no m’hauria animat a llegir la novel·la (la qual flueix molt bé amb l’estil dolç i punyent de l’autora). Baker dóna girs subtils i xocants a la història original (tot plegat molt ben tramat) alhora que et mostra la creu de la moneda: les parts menys “glamuroses” i més humanes de tothom.
D’altra banda, els nous personatges sembla que sempre hagin existit i encaixin perfectament. Aquestes “ombres” per fi tenen noms, i permeten que et facis una millor idea de com de dura era (i és!) la vida de la servitud.
p.256 «La Sarah la va observar un moment, amb el cap baix, la mirada concentrada, com si volgués decidir quins llibres s’enduia i quins no. La Sarah es va preguntar com devia ser viure això, viure la vida com una dansa al camp, on tot és bonic i elegant i ordenat, i el més petit canvi està establert i no es pot posar cap peu fora de lloc. Completament diferent dels fatigosos avenços de la Sarah en tots els terrenys i contra tota mena d’inclemències, amb el vent udolant i la tempesta, avenços que eren flors traient el cap entre les bardisses, la claror sobtada del sol.»
Però Baker va més enllà, i crea una trama secundària que descobrirem a través de flashbacks. Una trama sobre l’horror de la guerra en el seu estat pur.
“Les ombres de Longbourne” ens ensenyarà el pitjor de la naturalesa humana, dient les veritats sense embuts. I què ens salva de tot plegat? L’amor que escurça distàncies i tot ho pot.
Mx
