- Títol: Les bruixes d’Arlet
- Autor/a: Bel Olid
- Il·lustració: Pep Montserrat
- Editorial: Combel
- Pàgines: 32
- Any d'edició: 2020
-
Sinopsi: Set eren les bruixes d’Arlet fins que van trobar un ou misteriós. Què en farien? Una poció? Un ou ferrat? O bullit amb llimacs? Ah, aquell ou misteriós, quantes possibilitats! Què hi deu haver a dintre? El pitjor dels encanteris o el monstre més pudent? Cap de les set no es pot imaginar el que han portat al bosc d’Arlet.
«Set, eren set, les Bruixes d’Arlet,
Rosana Pudenta, Safrana Fulgenta, Llinosa Roenta, Maragda Llisquenta, Sirena Insurgenta, Mariona Amarganta, Mariola Amarganta i Liliana Furienta.
Vivien, les set, al bosc de la Fret.»
Bel Olid ha publicat amb Combel Editorial un conte peculiar sobre bruixes, il·lustrat per Pep Montserrat. Les protagonistes són aquestes set bruixes, cadascuna amb les seves passions i aficions (diria que la Sirena Insurgenta és la meva bruixa preferida perquè toca la guitarra i té els cabells rinxolats! ^.^).
Tal i com explica la sinopsis, un bon dia les set bruixes d’Arlet trobaran un ou misteriós al mig del bosc… que els hi canviarà la vida! Paraula de Mixa que no us podeu imaginar el que els hi espera… La seva història és peculiar, estrambòtica, tendra i divertida, i les il·lustracions de Pep Montserrat ho han captat a la perfecció. Fins i tot els llimacs, l’aranya i les mosques que acompanyen les bruixes us resultaran simpàtiques!
El que més m’ha agradat, però, és la musicalitat del conte, doncs tot rima com si fos una cançó, i la narració inclou metàfores que m’han semblat molt boniques, com quan un dels personatges es fa un barret de “música i ombra” (jo també en vull un!).
Quin missatge n’extrec? Potser que, encara que no sembli que hagis nascut per a una cosa, amb esforç i voluntat pots ser el que vulguis (només cal desafiar les convencions i adaptar les tradicions). O potser que, amb amabilitat i consideració, sempre pots guanyar-te l’afecte de la gent i aprendre d’ells! Perquè sobretot són els pols oposats els que més s’enriqueixen mútuament… Paraula de Mixa!
Mx
Una resposta
Bones!
De tot el que expliques en aquesta ressenya, el que més m’ha cridat l’atenció són els noms de les bruixes. La veritat és que m’han fet molta gràcia ��. Respecte a les il•lustracions, he d’admetre que no són del tipus que m’agraden. Tot i així, les trobo bastant maques. I què la història tingui musicalitat m’ha recordat a un conte que vaig llegir gràcies a Masa Crítica (era una versió d’un altre conte).
Una abraçada, bones lectures i fins la pròxima!
Marieta ~ Relatos de una náufraga