- Títol: La colla del segon soterrani 3. L’enigma del crononauta
- Autor/a: Josep Maria Ibarra
- Editorial: Gregal
- Any d'edició: 2018
-
Sinopsi: Aquesta tercera aventura s’inicia quan un enigmàtic individu irromp en un supermercat i protagonitza un intent fallit de segrest. L’Amanda, una de les integrants de «La Colla del Segon Soterrani», s’assabenta de les desconcertants intencions de l’estrany personatge i ho explica als seus amics. Tots junts descobreixen que es tracta d’un crononauta, un viatger en el temps. Aquest té la secreta missió d’emportar-se persones fèrtils cap al seu món, que està en perill imminent d’extinció.
Per fi ha arribat la tercera entrega de la col·lecció de “La colla del segon soterrani”, amb més acció i viatges en el temps que mai!
Per primera vegada els nois i noies de la colla trencaran una de les normes sagrades dels seus viatges i intentaran canviar la història (sense que ningú se n’adoni). A més a més, sembla que no serà l’última vegada que no només ens podrem posar a la pell dels joves aventurers, sinó també a la dels habitants del passat. M’ha seduït la idea d’intercalant escenes del passat i present fins a endevinar què tenen en comú.
A diferència dels títols anteriors, l’aventura canvia de to, i no arribem a veure els interludis que hi ha entre els diferents salts en el temps dels nois, cosa que ho fa tot plegat molt més trepidant.
D’altra banda, Ibarra s’endinsa un pas més en la ciència dels viatges en el temps: el professor Joan Salvat descobrirà que podria no ser l’únic capaç de viatjar en el temps! Això sí, Josep Maria Ibarra manté el misteri i no desvetlla gaire per fer-ho més creïble.
La documentació m’ha semblat fantàstica i l’ambientació és realment absorbent. El vocabulari m’encanta (atribolament, capcirons, anar de barraca…) i és impossible no aprendre curiositats que, per petites que siguin, us faran venir ganes de compartir-les! Per exemple… Sabíeu que el nom de l’alfabet ciríl·lic prové de Sant Ciril?
Per no mencionar que cada vegada admiro més el coratge i la determinació d’aquests sis nois i noies… En aquesta missió aprendran a respectar la memòria històrica, a valorar allò que donen per suposat, a acceptar les seves responsabilitats i a sacrificar-se pels demés entre moltes altres coses!
L’únic que no m’ha fet el pes ha sigut no trobar resposta a una sèrie de preguntes que han quedat en l’aire… per exemple: Com s’ho fa l’Eva per portar amb ella el pare del Hans? Ja hi era al vaixell o fa un viatge extra al passat?
El Capità del Wilhelm Gustloff també creua a l’altra banda del portal? Però llavors mai arribarà a escriure un llibre sobre el tema i no se sabrà gran cosa sobre el naufragi…
Aconseguirà en Hans acomplir el seu somni? Es tornarà a trobar amb l’Eva?
I parlant d’històries d’amor… quan s’ha casat l’Olga amb el professor Salvat? Al final del segon llibre s’entreveia que acabarien junts, però quin salt en el temps! (mai millor dit!) M’encantaria saber més sobre l’Olga… semblava un personatge d’allò més intel·ligent, fort i decidit!
Potser perquè aquest tercer llibre fou el que Ibarra va escriure cronològicament primer (abans de publicar “L’enigma del vaixel Mary Celeste” i “El gran Moghul”) el personatge encara no s’havia desenvolupat tant.
El transatlàntic Wilhelm Gustloff
En poques paraules, m’hauria agradat llegir un desenllaç més llarg (i comprovar si l’Amanda seguirà el consell del ThoritJon).
Realment aquesta ha sigut l’aventura més impactant i colossal a la que s’ha enfrontat fins ara la colla del segon soterrani, i crec que serà difícil superar-la! Ja ho veurem, perquè “L’enigma d’Idzumo” promet… i molt! Paraula de Mixa!
Mx
No et perdis les altres ressenyes de la col·lecció!
Clica sobre les imatges per llegir-les
