L’abadia de Northanger

Coberta de "L’abadia de Northanger"

Punts forts

“L’abadia de Northanger” (que Viena Edicions ha publicat a la seva col·lecció de clàssics Club Victòria) fou la primera novel·la de Jane Austen (escrita l’any 1803). Malauradament, no la va arribar a veure publicada en vida, i ha passat una mica desapercebuda al costat de les seves obres més  cèlebres. Tot i així, està considerada la novel·la més divertida d’Austen, i he de reconèixer que no m’esperava riure tant (sobretot amb el principi i el final).

L’autora paròdia sense embuts els tòpics de les novel·les de l’època, i s’enriu dels recursos narratius que feien servir els autors. També ens convida a no idealitzar les històries de ficció, alhora que defensa aferrissadament les novel·les de gènere. Segons ella «posen de manifest els més grans poders de la imaginació» i «el més profund coneixement de la naturalesa humana». A més, carrega contra els prejudicis de l’època, i les paraules d’Austen no podrien ser més actuals:

p.38 «Per bé que les nostres produccions han proporcionat més plaer, en més quantitat i qualitat, que qualsevol altra espècie literària del món, no hi ha cap altre gènere que hagi estat tan denigrat com aquest.»

Trailer de l’adaptació cinematogràfica del 2007

Punts febles

M’hauria agradat que l’autora donés més protagonisme a les escenes d’intriga i misteri que viu la Catherine mentre explora l’abadia de Northanger. A més, el ritme del nus de la història és força lent i desigual, i el final massa apressat.

Personatges

La introducció dels personatges m’ha semblat brillant (i un dels elements més hilarants del llibre). En poques paraules (i altes dosis de sarcasme) Austen permet que et facis perfectament a la idea de com són:

p.7 «Una família de deu fills serà considerada una esplèndida família, mentre hi hagi caps i braços i cames en la quantitat corresponent; però, tret d’aquest detall, els Morland tenien poc dret a l’adjectiu, perquè en general eren lletjos, i la Catherine, durant molts anys de la seva vida, va ser tant lletja com qualsevol altre dels seus germans.»

p.15 «La senyora Allen pertanyia a la nombrosa classe de dones que entre els seus coneguts no poden provocar cap més emoció que la sorpresa que existeixin al món homes capaços de casar-se amb elles.»

La imaginació desbordant de la Catherine Morland (la protagonista) li jugarà més d’una mala passada, i la seva innocència farà que hagi d’aprendre a la brava en quina mena de persones és millor no confiar. Com a la majoria d’obres d’Austen, a “L’abadia de Northanger” queden retrats un munt de personatges hipòcrites i manipuladors… però diria que la Isabella entra directament al rànquing dels més odiosos. A vosaltres també us ha caigut igual de malament? Us llegeixo als comentaris! XP

Jane Austen (1775-1817)
Jane Austen (1775-1817)

Prosa

Quan vam llegir aquest llibre a un dels clubs juvenils que dinamitzo, vam estar d’acord en que aquí la prosa d’Austen encara no havia assolit tot el seu potencial, però tot i així he gaudit de la punyent ironia i la crítica social.

A qui el recomano?

A tothom que vulgui descobrir els sorprenents inicis literaris de Jane Austen.

Mx

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Han col·laborat…

© 2025. Tots els drets reservats. Política de privadesa