La sergent Anna Grimm

Si ja de per si que un llibre arribi a les teves mans és màgic, que ho faci en un entorn privilegiat i carregat de misteri i història no em negareu que ho fa encara més especial! Això és exactament el que em va passar a la fira LiberisLiber d’editorials independents de Besalú el primer cap de setmana d’Octubre. I què passa quan el que et presenta aquest nou llibre és el seu creador i a més a més te’l signa? Doncs que aquest llibre es converteix en una aventura única. Una aventura que en el meu cas porta el nom de “La sergent Anna Grimm” i la dedicatòria de la seva autora, Montse Sanjuan (aquí en podeu llegir les primeres pàgines).

Com el seu títol deixa intuir, la  novel·la narra els periples d’una mossa d’esquadra i homònima meva que es veu involucrada en la investigació d’un dels casos més importants i inquietants dels que Lleida n’ha sigut mai testimoni, i ens demostra que no fa falta viure a la cuitat que mai dorm per ser un bon inspector ni sentir-se embolcallat per la boira de Whitechapel per sentir esgarrifances de cap a peus.

En efecte, el que més m’ha agradat d’aquesta novel·la és el petit homenatge que l’autora fa als agents de la llei catalans, que tot i no tenir el glamur ni la fama d’altres entitats contra el crim, saben fer molt bé la seva feina. Per un altre cantó, la intenció de convertir Lleida -al menys per uns dies- en una cuitat que transpira suspens per tots els seus carrers està aconseguida amb escreix i, pel que fa a mi, m’hi he sentit transportada de ple.

De fet, la història en general està impregnada d’aquesta melancolia i sentiment lúgubre, i sap transmetre l’angoixa i preocupació que turmenta els seus personatges, en especial els de la protagonista (Anna Grimm), fins al punt que un s’arriba a sentir ben bé a la seva pell. És precisament aquesta barreja d’emocions la que amaneix i dóna vida a la trama, que de per si no conté gaire acció i es nodreix de la monotonia i la rutina per fer destacar els fets extraordinaris de la història. A més a més, l’autora sap mantenir el misteri, incrementant-lo pàgina a pàgina de manera que a partir de la meitat del llibre ja es fa impossible deixar de llegir, encara que el final -en la meva opinió- perdi gran part de la originalitat i es torni força previsible.

Personalment, recomano aquesta història a tots aquells lectors que es vulguin introduir en el món de la novel·la negra, perquè a part de que la història s’inspira en els clixés més famosos del gènere, la narració és misteriosa, lleugera i alentidora  (amb tocs curiosos i identitaris com ara expressions lleidatanes que m’han fet somriure). Quan l’acabeu us costarà força no sentir-vos com un veritable detectiu català amb ganes de fer justícia!

I pels que us quedeu amb ganes de més podeu repetir al costat de l’Anna Grimm a… “El misteri del bressol buit”

A què espereu per descobrir la nova heroïna lleidatana?  

Mx