La por que no s’acaba mai

Coberta de "La por que no s’acaba mai"

La por que no s’acaba mai… Quin títol més xocant per una novel·la que ho té tot: personatges entranyables, estil variat, trama realista…

p.105 «Tenim de tot, quan hi ha tanta i tanta gent que no té res, i ens dediquem a fer l’imbècil cada dia de cada setmana de cada mes de cada any.»

Però comencem pel principi! El segell editorial Jollibre ha engegat una campanya contra l’assetjament escolar: consideren que la literatura infantil i juvenil és una eina idònia per eradicar el bullying. A la seva web trobareu recomanacions literàries per tractar la intolerància i la falta d’empatia, a més pòsters i eines docents que s’aniran actualitzant.

“La por que no s’acaba mai” de Dolors Garcia i Cornellà ha sigut un dels llibres seleccionats per visibilitzar la campanya, doncs narra una història d’assetjament que anirà evolucionant fins a convertir-se en un infern. Va guanyar el premi 10 de Literatura Infantil i Juvenil 2005, però malauradament segueix essent igual d’actual.

p.10 «Corre! Ja hi ets.

Ja hi ets, sí. I ara, què? Saps que la por no s’acaba mai. La por de callar. La por de parlar. La por de plorar. La por de riure. La por de respirar. La por de viure. La por de tot.»

Garcia i Cornellà aconsegueix posar-nos a la pell del protagonista tan si hem sigut víctimes d’assetjament o no, i ens fa sentir aquesta por que no s’acaba mai. Per entendre molt millor la situació d’en Joel (el protagonista) descobrirem diferents narradors… companys d’institut, un parell de vellets que sempre seuen davant de l’institut, una agent de tràfic, una professora… A més, la història va intercalant records del Joel amb pàgines d’un diari personal, correus electrònics, missatges de xat, posts en un blog i els seus comentaris… 

La por que no s’acaba maiDe fet, diria que aquesta ha sigut una de les meves parts preferides. Als comentaris de blog, persones anònimes molt diverses compartiran la seva experiència amb l’assetjament: des d’aquelles que el van patir, fins a les que no ho consideren un problema.

p.93 «La por que havia descobert als ulls del Joel la desvetllava de mala manera. I l’emprenyava. Perquè sabia que havia de fer alguna cosa per tallar-la. Però, sola, no podria mai. En Masó es va oferir per ajudar-la. Ajudar-la! No era qüestió d’ajuda. Era qüestió de treballar plegats, tot el col·lectiu de professors. Perquè, si hi havia un cas, n’hi podia haver més. Tots plegats havien d’intervenir, buscar, preguntar, prevenir. Netejar. I per damunt de tot, s’havien de creure aquella por tan immensa que s’amagava als ulls del Joel.»

En aquest llibre veurem que no tothom és qui sembla ser, que de vegades descobrim aliats en les persones menys pensades i que junts tenim el poder de revertir situacions injustes. Des de la primera fins a la darrera pàgina, Dolors Garcia i Cornellà ens impacta, ens emociona, i ens fa patir.

Us dono la meva paraula de Mixa que quan acabeu de llegir aquest llibre us vindran moltes ganes de cridar ben fort per ajudar a aquells que callen per por… aquella por que no s’acaba mai, però que plegats podem fer que tingui aturador.

Mx

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Han col·laborat…

© 2025. Tots els drets reservats. Política de privadesa