- Títol: La noia de la biblioteca
- Autor/a: Núria Pradas
- Editorial: Columna
- Pàgines: 448
- Any d'edició: 2014
-
Sinopsi: En una Barcelona marcada per les convulsions socials i els moviments reivindicatius, Núria Solé, una noia de classe obrera destinada a treballar a les fàbriques tèxtils, lluitarà per complir els seus somnis. Mentre la seva germana Conxa mantindrà un rol actiu en la lluita contra les injustícies laborals, ella aconseguirà una plaça per formar-se a l'Institut de Cultura de la dona per acabar treballant d'auxiliar a la Biblioteca Nacional de Catalunya, que obria les seves portes al públic l'any 1914. Però les seves conviccions i els seus ideals perillaran quan coneixerà un jove estudiant, Eudald Cebrià, de qui s'enamora. Aquesta relació no serà acceptada per la mare del noi, i farà qualsevol cosa per tal que la Núria s'allunyi del seu fill, encara que tingui conseqüències mortals.
“La noia de la biblioteca” és un novel·la que vaig emportar-me en préstec amb il·lusió perquè el seu subtítol prometia molt. Mai abans m’havia submergit en una novel·la sobre la creació de la Biblioteca Nacional de Catalunya, ni més ni menys!
Després de llegir la contraportada i veure les precioses imatges a l’interior del llibre, pensava que la història començaria just abans d’obrir-se la Biblioteca i veuríem com es formaven les primeres noies de l’Escola Superior de Bibliotecàries. Però aquesta novel·la comença força anys abans i narra moltes històries més que es mesclen les unes amb les altres.
A través de les descripcions acurades i de vegades poètiques de Núria Pradas, ens transportem a les vides dels Barcelonins de principis de segle XX: a les penúries dels obrers i als luxes opulents burguesos del sector tèxtil.
Tot i que la narració de la novel·la m’ha agradat (sobretot l’ampli ventall d’expressions catalanes de l’època), els salts continus en el temps m’han desconcertat bastant, sobretot perquè interrompen els moments més interessants.
A més a més, les escenes emocionants es resolen amb molta rapidesa, i en canvi els interludis se m’han fet massa llargs, com per exemple les descripcions dels edificis, els seus interiors, els jardins, els carrers, els cementiris, la roba (descrivint-la cada vegada que apareixen personatges en escena, fins i tot tractant-se del mateix vestit)…. Això sí, Prada té molt bon gust i s’ha documentat fins al més petit detall.
En quan als protagonistes, que en un principi prometien molt (com ara la germana de la Núria, la valenta i decidida Conxa) m’han decebut bastant, i els personatges secundaris (que són els que m’han caigut millor) no acaben de lluir tant com hagués desitjat. De fet, m’ha estranyat que la Francesca Bonnemaison no fos fictícia, perquè em sembla una dona i una directora meravellosa! Si Dumblendore (el director de Hogwarts a ‘Harry Potter’) fos una dona i visqués a Barcelona a principis del segle XX, estic convençuda que seria doña Paquita! ^.^
Malauradament no he acabat de connectar amb cap personatge i m’ha decebut que el final tan obert del llibre els deixi a tots suspesos en el temps… Hi haurà segona part? Sembla que no, tal i com ens va dir Núria Pradas durant la tertúlia literària a la biblitoeca RFJ de Castelldefels el dia 28 de setembre. Precisament, Pradas va reconèixer que bastants lectors li havien criticat aquest desenllaç, però assegurà sentir-se molt feliç de que tots ens féssim preguntes: “M’agrada que el lector s’impliqui i s’inventi el seu final”.
Recomano aquest llibre per la quantitat d’informació que conté sobre la ciutat i les seves institucions més emblemàtiques. De fet, crec que la novel·la de Pradas seria una candidata immillorable per formar part de l’aplicació “Literapolis BCN” que combina novel·les barcelonines amb rutes literàries per la ciutat. I és que amb “La noia de la biblioteca” fareu un viatje en el temps i l’espai per la nostra capital, testimoni vivent encara avui en dia de tantes i tantes històries increïbles per explicar.
Mx