- Títol: La merla blava
- Autor/a: Maria Carme Roca
- Editorial: Bridge
- Any d'edició: 2015
-
Sinopsi: Barcelona, 1715-1716. Caterina, una jove orfe que de petita va ser acollida al convent de santa Clara, es veurà obligada a refugiar-se a casa dels seus oncles, ja que el rei Felip V ha ordenat construir la Ciutadella allà on hi havia el convent. Però l'oncle Jeroni l'assetja contínuament i la noia decideix fugir.
La Merla Blava, una organització antiborbònica que, de primer la confon amb l'espia Marianna de Copons, aprofita la semblança i l'acull a les seves files. I, si en un principi l'amistat uneix Caterina i Marianna, la gelosia d'aquesta les acabarà enfrontant. Marianna no pot evitar que Antoni, el seu amant, s'enamori de Caterina que també n'està d'en Josep, el noi que va conèixer quan vivia a casa dels seus oncles.
Mentrestant, un oficial francès, mà dreta del coronel Le Querchois a qui Marianna va trair durant la guerra de Successió, busca el moment de venjar-se...
I enmig de les intrigues polítiques i personals, de matinada, la Merla Blava deixa sentir el seu cant i lluita en defensa dels oprimits.
Des de la publicació de “La merla blava” el 2015, vaig sentir curiositat per aquesta novel·la. Al QL me l’havien recomanada, i no era la primera vegada que la veia a les biblioteques. Però després d’assistir al VER-MOT sobre 1714 al festival MOT de Girona i Olot, em vaig quedar amb les ganes de saber més coses sobre l’obra de Maria Carme Roca.
La veritat és que vaig devorar la primera part del llibre… em va transportar de ple a la Barcelona de 1715: una ciutat derrotada que no es dona per vençuda! Hi ha moltes novel·les que parlen sobre la Guerra de Successió, però no tantes que expliquin el que va suposar per Catalunya perdre totes les seves llibertat, cada any pitjor que l’anterior.
Ja veureu com sense adonar-vos aprendreu història alhora que us poseu a la pell dels personatges! Crec que està molt ben documentada (m’ha agradat descobrir algunes curiositats històriques que desconeixia i reafirmar-ne d’altres que ja sabia) i agraeixo que Maria Carme Roca hagi fet esment a petits detalls històrics molt significatius: just després de l’onze de setembre, per exemple, als Barcelonins se’ls va prohibir tenir qualsevol mena d’arma a casa… i fins i tot els van fer lligar el ganivet del pa a la taula!
D’altra banda, tot i que m’agrada com la història de la Caterina pren protagonisme enmig de la post-guerra, a partir de la meitat del llibre la trama em va resultar un pèl repetitiva i m’hauria agradat un final una mica més emocionant i èpic.
De tot plegat, però, em quedo amb el coratge de tanta gent (barcelonina o no) que mai va deixar de lluitar contra la repressió i va arriscar la vida en més o menys mesura pels seus ideals. Crec que el seu esperit queda ben plasmat a La Merla Blava i converteix aquest llibre en un necessari homenatge que recomano a tothom que vulgui conèixer millor la història del nostre país.
Mx
