La Guardiana

Coberta de "La Guardiana"

El mes passat l’Àfrica (del canal Cuinant literatura) i jo vam conversar en directe al meu canal “Paraula de Mixa” sobre “La Guardiana”, una de les darreres novetats juvenils de Voliana Edicions. Però no ho vam fer soles! Ens acompanyava la seva autora, Ariadna Herrero, professora llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica. A dia d’avui ha col·laborat a diverses antologies de relats, ha sigut guardonada amb el Premi de Teatre La Carrova (entre d’altres), i és l’autora de tres novel·les: “Seràs un dels nostres” (2017), “Hem arribat tard a classe” (2018) i enguany “La Guardiana”.

En ella, Herrero ens presenta l’Elisabet, una adolescent plena d’inseguretats que es veurà involucrada en una missió mil·lenària! La seva vida canviarà dramàticament d’un dia per l’altre, però coneixerà un bon grapat de criatures sobrenaturals (i híbrides) que l’ajudaran a acceptar el seu destí i enfrontar-se a forces tenebroses.

La història, a cavall entre la nostra realitat i el món de l’Invisible, està ambientada a Granerea, una població fictícia. Segons ens va explicar Herrero, està inspirada en la seva ciutat natal –Granollers- així que podríem visitar molts dels escenaris de la novel·la (de fet, durant el directe l’Ariadna es va oferir a fer-nos una visita guiada… us hi sumaríeu? ;-D)

D’altra banda, a través del llibre viatjareu arreu del món per descobrir el passat dels nous amics (i enemics) de l’Elisabet: samurais, trobadors, dimonis, vidents… Des de la Catalunya Nord fins al Japó, passant per França i Mèxic! Quan tots ells es reuneixin a Granerea per evitar que unes relíquies molt poderoses caiguin en males mans, la ciutat es convertirà en un gresol de cultures: grega, egípcia, japonesa, occitana, txitximeca…

Ariadna Herrero aconsegueix transmetre’ns la seva passió per la història i la mitologia alhora que combina elements que enganxaran al públic juvenil. Intercala acció, triangles amorosos, màgia, intriga, ritme… Això sí, he trobat a faltar referents i expressions més actuals en els diàlegs entre les companyes de l’Elisabet, i algunes escenes de l’institut (com ara les d’educació física) m’han recordat força a les de les pel·lícules americanes.

En general, però, trobo que “La Guardiana” pot ser una bona portada d’entrada (no només al bosc de l’Invisible ^.^) sinó a la literatura fantàstica, doncs conté molts elements clàssics del gènere. A més, un cop comenceu a llegir necessitareu saber com acaba! Encara que… sembla que les aventures de l’Elisabet no han fet més que començar. 😉

Mx

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Han col·laborat…

© 2025. Tots els drets reservats. Política de privadesa