- Títol: La cua de sirena
- Autor/a: Clara Berenguer
- Il·lustració: Cèsar Barceló
- Editorial: El Cep i la Nansa
- Pàgines: 32
- Any d'edició: 2019
-
Sinopsi: La Carla de gran vol ser una sirena. Cada matí es mira i remira les cames i els peus per veure si li ha crescut una cua escamada i brillant, però res no canvia. Un dia va escoltar la seva àvia dient: “som el que mengem” i va decidir que menjaria només peix o aliments que vinguin del mar. Però aquest pla, té un final no massa digestiu…
La Carla de gran vol ser una sirena… i jo també. ^.^ Recordo que fa uns anys no hi havia ningú més fan de les sirenes que jo. M’encantava la seva elegància, la seva màgia: adorava les meves nines sirenes, veia sèries i dibuixos animats sobre sirenes, dibuixava sirenes…
Però en canvi la Carla té una força de voluntat que qualsevol envejaria. Esta disposada a fer el que calgui per aconseguir el seu somni, encara que això signifiqui canviar els entrepans de xocolata pels de salmó i suportar les burles dels seus companys. Aquest conte curt i divertit és realment tota una lliçó de perseverança!
De fet, m’ha agradat que en aquest cas sigui el pare de la Carla el que li doni ànims i li transmeti el missatge principal del llibre:
“-No tinguis pressa. Quan siguis gran seràs el que tu vulguis ser. Això sí, hauràs de tenir paciència. I, sobretot, aprendre a menjar-te el peix sense tapar-te el nas! -li diu picant-li l’ullet-. I ara a dormir. Bona nit, sirena!”
Paraules sàvies! Quan volem quelcom amb totes les nostres forces és molt fàcil que perdem els nervis. Però en el fons, no importa el temps que passi si de veritat desitgem una cosa.
Qui sap, potser en un futur la Carla es convertirà en una de les millors nadadores olímpiques! Jo mai he sigut gaire bona sota l’aigua, així que hauré de seguir practicant la part d’engolir peix XD
Pel que fa a les il·lustracions, m’encanta que gairebé a cada pàgina hi hagi detalls divertits, sobretot fent referència a la somiada cua de sirena de la protagonista… el paper de plata de l’entrepà de la Carla, la tovallola que li embolica les cames mentre surt de la piscina… L’entusiasme i decisió d’aquesta noieta queden perfectament plasmats sobre el paper!
A més a més, vull destacar que aquest és el primer conte que llegeixo adaptat a la llengua de signes catalana. Al final de la història trobareu una guia per aprendre a explicar el conte en llengua de signes catalana i alhora podreu escanejar un codi QR per veure un intèrpret de LSC en acció.
“La cua de sirena” forma part d’una col·lecció de contes infantils anomenada Ginjoler, que els editors de El Cep i la Nansa dediquen “a totes les persones, grans o petites, que gaudiu amb la lectura i, en especial, tots aquells nens i nenes que, per diferents motius, fins ara no heu pogut accedir a materials adaptats a les vostres necessitats. I ara n’entendreu el perquè…
El text original de cada conte va acompanyat d’una adaptació al català signat, un sistema de comunicació que utilitza el vocabulari de la llengua de signes catalana (LSC) amb l’estructura de la llengua oral.”
Quina iniciativa més fantàstica! I quins contes més entranyables… Paraula de Mixa que en gaudireu!
Mx
