La casa de l’Iggie

Als seus 11 anys, la Winnie (la narradora d’aquesta història) és una nena molt espavilada, matussera i rebel. No té prejudicis, no suporta que la tractin amb condescendència i odia la hipocresia dels seus veïns (de fet, em recorda a la Jo de Els Cinc, o la Scout de “Matar un rossinyol”). A més, és una activista nata, perquè sempre lluita aferrissadament pel que creu correcte… Per això no podrà evitar involucrar-se en els fets d’una setmana d’estiu que capgirarà vides.

“La casa de l’Iggie” és un clàssic juvenil dels setanta escrit per l’autora nord-americana Judy Blume. Els seus llibres han venut més de vuitanta milions de còpies arreu del món, i en el seu moment van ser un catalitzador del moviment que defensava la inclusió de temes controvertits a la literatura infantil i juvenil: sexualitat, religió, problemes familiars…  

En aquest cas, els temes centrals de la novel·la són el racisme i la discriminació. Blume ens demostra que voler canviar la mentalitat de la gent és més complicat del que sembla, però que, com deia Ghandi, el primer pas és ser el canvi que vols veure al món. 

La Winnie s’adonarà que no sap tant com creia, però s’emportarà alguna sorpresa dels seus veïns. Jo realment no m’esperava que la reflexió més sàvia del llibre fos la del monitor de piscina:

p.87 «La Winnie es va posar d’esquena al sol i es va quedar mirant el full de paper. El senyor Berger havia firmat a l’espai on tocava: Frank. C. Berger. A la pregunta “Quins sentiments us inspira la gent de color?”, havia omplert la casella sencera amb una frase: “De quin color? Verd o porpra?”. 

-Senyor Berger –va sospirar la Winnie, avergonyida-. Ja sap què vull dir.

-Sí, em sembla que sí, Winnie. Però no puc respondre una pregunta com aquesta només marcant una casella. Tinc molts sentiments. I canvien segons qui sigui cada persona.»