Hivern

Coberta de "Hivern"

La lectura de desembre del Club de la llibreria El Gat Pelut va ser “Hivern” d’Ali Smith (la recent guanyadora del Premi Llibreter 2020). És la segona part de “Tardor” (però es pot llegir de forma independent) i gira al voltant de quatre peculiars personatge que es reuneixen per Nadal.

El llibre va rebre valoracions molt diverses durant el debat, però totes vam estar d’acord amb el pròleg de Marina Espasa«Smith no en té prou amb fer ficció convencional de família i conflictes realistes, necessita el component fantàstic per descol·locar el lector i advertir-lo ja des del principi: això que llegiràs no tindrà res de convencional.»

I és que la història comença amb una dona que parla amb un cap flotant! Personalment, interpreto les visions dels personatges com aquells sentiments que es desborden i es manifesten inesperadament.

Hivern
Ali Smith

Sigui com sigui, “Hivern” és una obra que requereix la vostra concentració. Us recomano que el comenceu amb la ment oberta i en un moment de tranquil·litat.

p.60 «Fa temps que s’ha adonat que un dia fred, quan hi ha molt poca brisa, si alguna cosa es converteix en gel produeix el que sembla fum, com el foc, i ha pres notes sobre la combinació de neu i gel, amb la qual es poden construir edificis perquè és molt forta, i sobre les formes  plumíferes de falgueres que fa el gel quan es forma en algunes superfícies i no en d’altres, i sobre el fet que era realment veritat que no hi ha mai dos cristalls de neu iguals i sobre la naturalesa comuna que té el floc de neu –això també és un element polític sobre el qual escriure-, i també sobre com els flocs que cauen del cel tenen el seu propi alfabet natural i formen cada vegada la seva pròpia gramàtica única.»

La prosa és un trencaclosques desordenat (igual que un caòtic fil de pensaments), plena de metàfores. Cal tenir bona memòria, estar atent als detalls i deixar-se portar, perquè Smith reconstrueix la trama a batzegades. Mica en mica (avançant i retrocedint en el temps sense avisar) anirem descobrint la història de dos germanes molt diferents (o potser no tant?) que es retroben per Nadal. Si bé no he connectat amb ella, estic d’acord amb les meves companyes de debat… el lluminós personatge secundari de la Lux és el meu preferit!

Hivern
El quartet estacional d’Ali Smith (properament… Primavera!)

D’altra banda, “Hivern” també és una lectura carregada de referències i jocs de paraules (Déu-n’hi-do la feinada que haurà tingut la traductora, Dolors Udina!). Com més cultura general i literària tingueu més el gaudireu, tot i que no és imprescindible. Encara que no estigueu al dia amb la història i política anglesa, la crítica d’Ali Smith es pot extrapolar a qualsevol societat occidental. Ens parla d’un món cada vegada més hipòcrita, extremista i individualista. De la falsedat de les xarxes socials, la sobreiformació, l’activisme, la vulneració dels drets humans, la cobdícia i el consumisme.

Us animo a que (igual que he fet jo) compartiu el vostre entusiasme o desconcert amb altres lectors (perquè segur que plegats descobrireu aspectes que us havien passat desapercebuts).

Resumint, tot i que la trama no m’ha semblat especialment original, la narració de Smith és el que converteix “Hivern” en un experiment literari interessant i particular. O com diuen els personatges… «Això és el que és l’hivern: un exercici per recordar com endurir-te i després com tornar flexiblement a la vida.»

Mx

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Han col·laborat…

© 2024. Tots els drets reservats. Política de privadesa