- Títol: Hitopadeśa. Ensenyança profitosa
- Autor/a: Nārāyaṇa
- Traducció: Toni Font Ruiz
- Editorial: El Gall Editor
- Any d'edició: 2016
-
Sinopsi: Traïció i fidelitat, egoisme i cooperació, malfiança i confiança, maldat i bondat, beneiteria i astúcia, covardia i heroisme... tots els defectes i virtuts dels éssers humans queden reflectits en les faules i dites del Hitopadeśa, un dels grans clàssics de l’Índia i de la literatura universal. Els protagonistes de l’obra, animals en la major part, simbolitzen els diferents aspectes de la psicologia humana i la seva interacció.
La instrucció en l’art del bon govern i en la conducta que cal seguir per tenir èxit en la vida és la finalitat d’aquesta obra que ofereix un complet mosaic de la cultura tradicional de l’Índia, en què s’evidencia la capacitat d’aquella societat de fer conviure i d’integrar les qüestions més mundanes amb els principis espirituals més elevats.
Inspirat en el conegut Pañcatantra, comparteix amb aquest algunes de les faules, però en fa una nova versió, n’inclou d’altres i afegeix moltes més dites. El Hitopadeśa esdevé una font privilegiada d’acostar-nos de forma amena a la complexa cultura hindú per mitjà d’un gènere de faules i de dites que també és molt comuna en la tradició literària occidental.
A la meva última ressenya sobre el “Llibre de les bèsties” de Ramon Lull, he fet esment a tot un clàssic per excel·lència en el món de les faules, el Hitopadeśa i crec que bé es mereix un post per a ell solet. La editorial El Gall Editor ha publicat aquest any una traducció de Toni Font Ruiz de “Hitopadeśa. Ensenyança profitosa” el qual em va ajudar a profunditzar en la Lectura Compartida del “Llibre de les bèsties” de Ramon Llull que es va organitzar al fòrum literari “Què Llegeixes”.
Tal i com diu el pròleg de l’obra: “És interessant destacar la connexió entre el Hitopadeśa i el savi mallorquí Ramon Llull. El seu Llibre de les bèsties s’inspirà en el Kalila wa Dimna [Calila i Dimna], la traducció del persa a l’àrab que va fer Ibn Al-Muqaffa al segle VIII d’una obra que es nodreix del Paçcatantra. Per tant, aquesta obra de Llull i el Hitopadeśa, que evidencien una gran similitud a l’hora de reflectir la natura humana per mitjà de faules protagonitzades per animals, pertanyen a una tradició literària que té en el Pañcatantra el seu referent original.”
De fet, durant la clausura de la LC (en la que vam visitar l’exposició del CCCB “La màquina de pensar. Ramon Llull i l’«ars combinatòria»”) vàrem poder veure un fragment de la versió persa del “Llibre de les bèsties”.
Per aquells que no el conegueu, l’Hitopadeśa es un clàssic universal sobre la filosofia i societat hindú:
“Poques obres ofereixen un mosaic tan complet de la societat i la cultura de l’Índia com ho fa el Hitopadeśa”
El llibre es divideix en quatre llibres o capítols: De com fer amics, De com desfer amistats, Sobre la guerra i Sobre la pau.
“Per bé que la història bàsica de l’obra es fonamenta en la instrucció dels prínceps, i per tant, té una orientació envers la política i l’exercici del govern, els consells del Hitopadeśa s’estenen a tots els àmbits i esdevenen una lliçó en l’art de la vida.”
Certament és una obra que s’ha d’anar digerint a poc a poc i amb consciència, perquè cada pàgina està plena de valuoses lliçons i faules que fan reflexionar de valent.
Respecte aquesta edició, he de dir que m’ha semblat elegant i aclaridora, sense un número excessiu de notes al peu i feta amb el major respecte als termes i expressions originals.
“La traducció s’ha dut a terme provant de mantenir la màxima fidelitat possible a l’original sànscrit i defugint la traducció excessivament interpretada o aclaridora.”
En resum: una petita joia de cultura, psicologia i història que farà goig tindre al vostre abast… Paraula de Mixa!
Mx
