Hakome i Kumo

Coberta de "Hakome i Kumo"

Punts forts

Avui us parlo d’un llibre que vaig descobrir gràcies a la jornada dedicada al manga i l’anime de la Carbonada (el festival de literatura juvenil de Caldes de Malavella). Xavier Gironès va presentar “Hakome i kumo”, el segon llibre infantil escrit i il·lustrat íntegrament per ell, i el concepte em va atrapar.

El llibre està ambientat a mitjans del segle XIX, i segueix les aventures de la protagonista pels boscos i paisatges màgics i ancestrals del Japó. El llibre està il·lustrat amb una tècnica digital que simula la tinta xinesa i que resulta d’allò més evocador. Amb molt pocs traços i unes pinzellades de color sobre el blanc i el negre, les imatges ens transporten a tots els escenaris: muntanyes, llacs, boscos…

p.10 «Aquell dia el sol va sortir amb una llum especial. El cel, serè com poques vegades en anys, brillava amb un blau profund i el sol acariciava les copes dels arbres amb una esplendor daurada i tèbia. L’aire feia olor a terra humida i flors silvestres, tot el bosc semblava respirar en calma. Un dia així no podia passar desapercebut per a la Hakome. Mentre caminava pel bosc amb un manyoc de branques als braços, va sentir un soroll entre els brots de bambú que reposaven al marge del camí […] La Hakome es va aturar, amb el cor alerta però la ment serena, sabent que els secrets del bosc sovint es revelen els dies més preciosos.»

Xavier Gironès presenta "Hakome i Kumo" a la Carbomanga 2025
Primera il·lustració del llibre "Hakome i Kumo" de Xavier Gironès

Les situacions que viurà la Hakome gràcies al seu do per parlar amb els animals ens conviden a estimar la natura, ser empàtics amb els altres (perquè tothom està lluitant la seva pròpia batalla), i valorar l’amistat i la lleialtat.

Per complementar l’experiència, al final del llibre trobareu un glossari amb totes les paraules que apareixen en japonès, a càrrec de l’empresa Daruma de serveis lingüístics i traducció.

Punts febles

Mentre llegia he tingut la sensació de que les descripcions dels paisatges i personatges tenien massa adjectius i adverbis, i sempre he pensat que de vegades “menys és més”. D’altra banda, m’he quedat amb ganes de conèixer amb més profunditat la història de la protagonista. Per sort, l’autor ens va avançar que la seva intenció és convertir les aventures de la Hakome en una col·lecció protagonitzada per diferents éssers del bosc.

A qui li recomano?

A tothom que busqui una història com un jardí zen japonès: bonica, evocadora i relaxant.

Mx

Si voleu saber més sobre la Carbonada, no us perdeu els meus vlogs de l’edició 2025:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *