Hachiko. El gos que esperava

Quan em van recomanar “Hachiko”, l’última cosa que m’esperava era que l’autor fos un català, ni més ni menys. Això, junt amb el fet que havia estat guardonat amb el Premi Josep M. Floch i Torres 2014 em va fer decidir-me a donar-li una ullada. Quan vaig llegir la sinopsis “Una novel·la emotiva basada en una història real que va captivar el món” encara em vaig quedar més encuriosida. Però el que finalment em va empènyer a llegir-lo fou la seva disponibilitat a la meva biblioteca, Vapor Vell.

I vaig començar a llegir. Dos dies més tard tancava el llibre alhora que em mocava el nas sorollosament i els kleenex envaïen el meu escriptori. Quina història més emotiva i inspiradora!  Una història que sens dubte es mereixia ser explicada amb tanta tendresa i encert de la mà de l’autor. La preciosa narració poètica és una delícia pel lector, l’acurada recerca històrica i la detallada ambientació fan possible sentir-se ben bé al lloc dels fets, i els tocs d’humor que amenitzen la trama no podrien ser més encertats.

A més a més, he gaudit d’allò més amb les il·lustracions de Zuzanna Celej i m’he quedat amb ganes de més! 

A què espereu per pujar al tren d’aquesta sorprenent novel·la? No importa la edat que tingueu ni si heu comprat bitllet, el viatge us portarà a llocs tan meravellosos que el final de línia només el decidireu vosaltres. Paraula de Mixa! ^^

Mx