Ghostopolis

Si seguiu el meu blog sabreu que no sóc una gran aficionada als còmics, potser perquè no estic acostumada a llegir-los, o senzillament perquè no he trobat les lectures ideals per a mi… Doncs bé, estic molt contenta d’haver descobert Ghostopolis, perquè m’ha tingut enganxada tota l’estona! No m’ho podia creure, les pàgines passaven volant i em podia imaginar les escenes a la perfecció!

I és que amb tan sols tres escenes et fica de ple en la història i et comença a plantejar molts misteris… L’estil és molt expressiu, divertit i dinàmic, ben bé com l’story board d’una pel·lícula… De fet, ja fa anys que Disney n’està preparant una adaptació a la gran pantalla protagonitzada per Hugh Jackman (de fet, veig en Jackman perfectament al paper de Frank Gallows!) Esperem que surti endavant!

I parlant de pel·lícules, diria que “Ghostopolis” és una barreja de “Coco” i “RIPD”: conté tots els ingredients d’una història d’aventures clàssica per derrotar un tirà, però es fa entranyable.

Doug TenNapel (escriptor i il·lustrador) crea un món sobrenatural complex i caòtic, on s’ajunten tota mena de creences sobre el més enllà. Certament queden moltes coses per explorar (per un cantó m’agradaria saber-ne més) però alhora prefereixo que aquesta trama sigui auto-conclusiva.

Aquesta història d’ambició i poder està protagonitzada per un nen perdut que es troba a ell mateix, i un home cansat que descobreix un nou motiu per viure al costat d’una fantasma valenta, decidida i generosa. “Ghostopolis” ens demostra que els adults també s’equivoquen i que els errors del passat no ens han d’impedir ser allò que volem ser. També es centra en la importància de la família i la força de la imaginació.

El final és d’allò més emotiu i us quedareu amb ganes de sospirar “Que bonic!!”. Resumint… penso que és un còmic infantil/juvenil emotiu, divertit, emocionant i trepidant! Paraula de Mixa que us farà passar una estona de por!

Mx