Ens veiem demà

Coberta de "Ens veiem demà"

Ahir (8/05/21) vaig poder veure en persona els sis autors de “Ens veiem demà”: Arturo Padilla, Rubèn Montañá, Alba Dalmau, Albert Pijuan, Martí Rodríguez i Laia Soler. Presentaven la seva obra a la llibreria Alibri de Barcelona, moderats per l’escriptor Ricard Ruiz Garzón, qui els va fer explicar, un a un, les tres T que apareixen als seus escrits: trama, territori i tecnologia.

“Ens veiem demà” és una antologia de relats de ciència-ficció coordinada per Arturo Padilla i publicada per Jollibre. Segons va explicar ella mateix, volia contactar amb autors joves que escrivissin en català i que ja tinguessin obra publicada. Seria una declaració d’intencions, una mostra de la nova fornada de talents que tenim al nostre país. Cadascú imaginaria un futur distòpic o utòpic a la seva terra natal i el plasmaria en molt poques pàgines.

«Es paga un preu quan no ambientes una història a Barcelona» deia Ricard Ruiz Garzón (doncs les històries ambientades a la capital es tradueixen més i arriben a un públic major). «Han sigut molt valents». I així és: l’ambientació és un dels punts forts d’aquesta antologia, la qual ens demostra que els quatre punts cardinals de Catalunya són escenaris amb molt de potencial per a la ciència-ficció.

Ens veiem demà
D’esquerra a dreta: Laia Soler, Martí Rodríguez, Ricard Ruiz Garzón, Rubèn Montañá, Alba Dalmau i Albert Pijuan

Segons Arturo Padilla, un dels seus objectius era engrescar als joves adolescents a llegir, i penso que han trobat una fórmula d’allò més llaminera: històries breus i intrigants que els interpel·len i els fan meditar sobre el futur. Un futur ple de meravelles i desastres tecnològics que tenim a tocar més que mai. Si bé Mary Shelley (mare de la ciència-ficció) va afirmar amb “Frankenstein” que qui jugui a ser déu serà castigat, els autors de “Ens veiem demà” deixen que el lector arribi a les seves pròpies conclusions.

Amb “Hologram”, per exemple, Arturo Padilla reflexiona sobre “l’efecte fan” que han desfermat les xarxes socials (alhora que ens fa viatjar pel Vallès). Quanta veritat hi ha en els nostres ídols? Amb quina facilitat aparenten ser?

Rubèn Montañá porta a l’extrem la política de dades que cedim a les grans empreses amb un relat (“Öyo”) a cavall entre Barcelona i el Maresme (en un futur fusionades en una gran àrea metropolitana). Fins a quin punt valorem la nostra privacitat? Som tan individuals com ens pensem, o les màquines ens poden arribar a conèixer millor que nosaltres mateixos?

Ens veiem demàL’Alba Dalmau es queda a la capital per escriure el seu relat (“Frozen life”). «Que no té res a veure amb la pel·lícula» puntualitzava irònicament Ruiz Garzón. Per a Dalmau (més avesada a la històries realistes) era un gran repte escriure ciència-ficció. «Però després em vaig adonar que els escriptors de ciència-ficció són els més connectats amb la realitat. Agafen els problemes que ens ocupen ara i els desenvolupen». I què preocupava a Dalmau? Doncs el futur de l’escriptura, el medi ambient i la superpoblació.

L’Albert Pijuan (amb “L’illa negra de Naima”) es planteja què passaria si els metges haguessin d’aprendre a dominar els videojocs per salvar vides? Segons ell, aquest relat només es podia ambientar a Tarragona «el laboratori de Catalunya… en el mal sentit».  Pijuan aposta pel relleu generacional («els joves s’hauran de fer càrrec del futur») i aporta una mica de llum a la foscor.

A “Els amics de l’Ordre” Martí Rodríguez imagina una Girona on la seguretat preval per sobre de la llibertat i on viure per sempre és una possibilitat ben real. «He tingut molts debats sobre la immortalitat» explicava el més jove dels sis autors. Viure està mancat de sentit quan saps que no moriràs mai? El que Rodríguez té clar és que encara que els canvis ens facin por i preferim no sortir de la nostra zona de confort, arriscar-se val la pena. 

Per últim, però no menys important, Laia Soler crea un futur on els humans sempre veuen el que volen veure, i on la bellesa ho és tot. Amb “Okulus” (un relat ple de girs) defensa l’encant de totes les poblacions, i en especial el de la ciutat de Lleida. Sabíeu que la Seu Vella de Lleida és un Bé Cultural d’Interès Nacional i opta a ser considerada part del Patrimoni Mundial de la UNESCO?

Ens veiem demà

En general, els relats tenen punts d’humor, amor, misteri, i més d’un gir inquietant. Hi trobareu picades d’ullet a “Years and Years”, “Black mirror”, “Matrix” o autors com Brandon Sanderson, Patrick Ness o Ted Chiang. El que està clar és que -per molt que transformem el món- hi ha coses que no canviaran mai, com ara la impuntualitat dels trens, la curiositat de l’ésser humà, i la nostra capacitat de superar-nos (per a bé o per a mal). I vosaltres… teniu ganes de saber si el futur serà millor? Per descobrir-ho… ens veiem demà. 😉

Mx

2 respostes

  1. Mixa!!!
    M’ha encantat la teva ressenya-crònica de ‘Ens veiem demà, has fet una dissecció profunda i solvent de tot allò que vam parlar a la presentació i de la quintaessència de cada relat. Gràcies per dignificar la literatura juvenil!

  2. Merci per les teves paraules (em faràs posar vermella i tot! hehe)

    I, sobretot, gràcies a vosaltres per apostar per la ciència-ficció i la literatura juvenil!

    Una abraçada,

    Mx

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Han col·laborat…

© 2024. Tots els drets reservats. Política de privadesa